Anar de copes amb una senyora

Una nit d’aquestes, m’acosto al punt d’informació antimasclista obert per l’Ajuntament de Barcelona en el Front Marítim –d’onze de la nit a cinc de la matinada– i deixo anar, com el que no vol, un dubte de gènere.

És masclista en ple 2017 tombar a copes una dona que lliurement va camí d’agafar una mona?

El cronista vol estar al dia i fins i tot reinventar-se, però li urgeix doctrina social. Suposem que em surt una cita amb una dona. Pactem un bar sempre que tingui bartender. –Hola Lolita, que vols pendre? –Un Dry Martini, Jaumet. Me les dono de metropolità i li demano al bartender. –Quin còctel em recomana? –Li agrada estar calent? –Perfecte! Un estar calent. Elogiem els còctels i em regala l’oliva del seu Dry Martini. Corresponc i convido a una altra ronda. –El mateix, senyor? –Accepto suggeriments. –Males intencions? –Perfecte! Un males intencions. Lolita es passa al gintònic i em quedo sense oliva. La beguda li està pujant. Les meves males intencions, també. Jo prendria un tercer còctel.

–Ha provat l’anem al llit? Porta tocs onírics, és identitari i molt apropiat per a la tercera ronda.

Aquí volia jo arribar. És acceptable animar-la a provar l’“anem al llit” o cal descansar?

Al segle XX, l’home solia insistir a convidar a una altra ronda, amb finalitats ulteriors. Pel que sembla, es tractava d’una tàctica masclista del tot val practicada des de l’adolescència en unes festes anomenades en castellà guateques –balls amb música on no es fornicava– en les quals es dissolia alguna aspirina a fi de doblegar la voluntat de les joves (una bestiesa absurda).

És ètic convidar a prendre la tercera o la quarta? L’assumpte és complex si la senyora diu que sí. Sí és sí. Cal tutelar la seva llibertat i portar-li la contrària? Jo no sabria què fer si aquesta senyora dona signes d’alegria excepcionals com aclamacions al turisme o al col·lectiu de bartenders. Li hauria de demanar moderació o un taxi?

Tombar a copes una dona era molt lleig en temps preconstitucionals encara que es portava bastant, però ferho ara no hauria de suposar cap càrrec de consciència i, tot i això, un té els seus dubtes.

Una nits d’aquestes, m’acosto al punt d’informació antimasclista de la Barceloneta i faig com aquell jove nord-americà curt de gambals i bon ciutadà que va telefonar a la policia federal per saber si la seva plantació domèstica de marihuana superava els límits legals.

–Això no és un servei d’informació. Aquí només atenem delictes.

El jove va insistir: potser cometia un delicte sense saber-ho. Al final, una patrulla es va acostar a la casa. La plantació superava el límit i el beneit va ser detingut.

Si una cita femenina va camí de la mona i vol una altra copa... l’he de tutelar en actitud masclista?