Incompetència

En l’entrevista (26/VI/2017) a La Vanguardia, Daron Acemoglu es referia a la importància de les intuïcions públiques per aconseguir la prosperitat. Una tesi desenvolupada en el seu llibre amb James A. Robinson, Por qué fracasan los países. La seva tipificació d’institucions inclusives i elits extractives ha fet furor, a Espanya, que disposa d’una abundant bibliografia en aquest camp. El que sorprenent és la poca que hi ha –seriosa– sobre Catalunya.

En aquest plantejament el problema està centrat en la corrupció. És exacte però incomplet. Falta la qüestió principal: la incompetència que s’alimenta de moltes fonts; de la corrupció certament, però també del tancament ideològic, i de la manera en què es proveeixen les elits polítiques, entre d’altres. I en això cal citar un dels grans de la Nova Economia Institucional, el Nobel Douglas North: “Les creences dominants –les dels empresaris, polítics, i economistes que estan en una posició de fer les polítiques– es converteixen al llarg del temps en una elaborada estructura d’institucions que determinen el desenvolupament econòmic i polític”. Aquest és el nostre problema.

Dos exemples recents serveixen per il·lustrar la incompetència institucional sense corrupció. Un es refereix a l’estrany cas del tramvia per la Diagonal amb una solució que penalitza gairebé tothom: vianants, autobusos, trànsit i taxis. Queda pendent de dilucidar si la gestió serà pública o privada. Si va per aquest segon camí la ineptitud adquiriria altres rivets. En aquest cas la recuperació institucional encara és possible. Només cal convocar una consulta ciutadana. El segon cas es refereix al referèndum. Si al final resulta que no es pot fer per manca d’urnes, serà un cas històric d’ineptitud. I que no em parlin de com n’és de dolent el Govern espanyol que s’oposa a tot. I què esperàvem? Per a les urnes, com per a altres qüestions, n’hi havia prou amb previsió i planificació estratègica. Res impedia que un any enrere una modesta empresa importés urnes de la Xina, les paguessin els benefactors i es guardessin sense gaires escarafalls. I una cosa semblant es pot dir dels llocs de votació i dels voluntaris. Tot sense protagonismes de la Generalitat fins a l’últim moment.

Si ens prometen fer un país millor i ni tan sols saben posar les urnes, val més que ens busquem una altra tropa.