Decepcions evitables?

A primer de carrera es barregen estudiants decebuts amb la carrera escollida amb joves que no han entrat en una primera opció i en cursen una altra amb la intenció de tornar a intentar-ho el següent curs, amb altres estudiants que no han aprovat prou matèries per continuar. Això explica, segons el parer d’Ernest Pons, vicerector de la UB, tanta mobilitat. La decepció, una de les principals causes, podria evitar-se amb més orientació i autoconeixement. En els últims anys els campus han invertit en programes específics per a adolescents, amb jornades de portes obertes, tallers i altres accions que permeten als joves assaborir certs coneixements a l’ESO. També s’ofereixen programes específics per despertar vocacions científiques o tecnològiques. “Però la majoria no arriba amb una idea real del que es trobarà”, indica Pons. “Carreres com criminologia o periodisme tenen molta demanda però quants saben què estudiaran?”, qüestiona. D’altra banda, hi ha la creença que en determinades àrees de coneixement com les enginyeries o la ciència s’hauria de separar els alumnes en funció de les seves expectatives. Falten centres per a aquells que volen dedicar-se a la investigació –i demanen alta formació– i altres per als que volen aprendre una professió, assenyala el vicerector de la UPC, Antoni Ras. Per al vicerector de l’Autònoma Josep Ros, també pesa la falta d’acompanyament de l’alumne en els seus estudis que podria suplir-se amb tutors i amb més seguiment una cosa que la universitat privada ofereix i que és la raó que esgrimeix per explicar el seu baix índex d’abandonament. Ros indica també que les metodologies innovadores que s’estenen a les escoles han d’entrar també a la universitat. En ocasions, com succeeix a Filosofia, l’abandonament és atribuïble a la falta de continuïtat entre els estudis de batxillerat i l’exigència acadèmica universitària. Amb tot, una part del problema important és l’autoconeixement de l’alumne. L’elecció de la carrera ve condicionada per una decisió presa a 4t d’ESO, quan s’opta pels models de batxillerat. “La majoria de joves de 16 anys no tenen una vocació definida”, explica Cristina Gelpí, vicerectora de la UPF. Als 18 continuen sense trobarse en situació d’elegir i, tot i això, les opcions de graus als campus, encara que variades, es presenten “tancades i inflexibles” després de la matriculació. La UPF és el primer centre en instaurar el grau obert, una fórmula que està valorant implantar la UAB.