Mòbils que es belluguen
Fa més de mig segle, els telèfons de Barcelona van passar de tenir sis números a set. Hi van afegir un 2 davant. Cada vegada hi havia més cases amb telèfon i començava a no haver-n’hi prou amb un milió de línies. Després del 2, va venir el 3, i encabat hi van integrar el prefix provincial, aquell que abans només es feia servir quan es trucava a una altra província.
Als noranta van arribar els mòbils i al final es van acabar les diferències de preu entre una trucada urbana, una de provincial i una d’interprovincial. Avui, trucar a Formentera o a Isla Cristina costa igual que trucar a la botiga de la cantonada. Però esclar, ara també sortim més a l’estranger. I les lleis europees han donat la raó a aquells que demanaven la unificació de tarifes, és a dir, l’erradicació de la itinerància.
Que no sabeu què és la itinerància? El roaming, volia dir el roaming .Jaho veieu, una altra batalla perduda. Cada vegada que apareix amb força un neologisme en anglès, les institucions que vetllen per la llengua immediata, l’avançada de les acadèmies normatives –el Termcat en català i la Fundéu en castellà, especialment–, fixen una forma en la nostra llengua perquè l’usuari que en vulgui fer un bon ús la faci servir. És el que va passar amb el roaming, derivat del verb to roam, que literalment vol dir passejar, deambular, rondar. Del roaming, doncs, es va proposar dir-ne itinerància, una paraula clara i precisa, per designar les tarifes telefòniques que s’apliquen fora del país d’origen.
No sempre és fàcil trobar una paraula pròpia que sigui equivalent. En aquest propòsit, acostumen a emergir dos grans problemes. El primer, que es pugui dir en una sola paraula i no en una seqüència. És el cas de flashback, que no té rival perquè els equivalents són salt enrere o escena retrospectiva (abans, quan l’intèrpret posava els ulls en blanc i la imatge es difuminava, dèiem: “Ara ho pensa”, per tant, un ara-ho-pensa també hauria pogut ser una opció). El segon problema és que de vegades la paraula que es proposa és poc clara o té matisos que fan que el parlant no se senti còmode fent-la servir. Aquí tindríem el cas de la gentrificació, una adaptació de la paraula anglesa, perquè aburgesament, que és la traducció textual, semblava una altra cosa.
En canvi, itinerància complia els dos requisits: una sola paraula i ben clara, sense confusió possible. I tot i així tampoc no ha arrelat. El roaming es va eliminar aquest juny dins la UE i, tot i que encara és vigent en molts països, desapareixerà considerablement de les nostres vides. Com el Cid, mort i enterrat, l’anglès ha tornat a guanyar la batalla de la llengua.
Amb l’arribada de l’estiu, les tarifes de ‘roaming’ s’han deixat d’aplicar entre els països de la UE