Sekula i els oblidats del mar
La Fundació Tàpies reivindica en una exposició el treball visionari del fotògraf nord-americà
Per al nord-americà Allan Sekula (1951-2013) la fotografia era una pràctica inseparable de la vida quotidiana. Viatjava per conèixer la realitat de primera mà, “però la seva fotografia no és estrictament documental o testimonial sinó una manera de participar en els moviments que retratava”, assenyala Carles Guerra, que el 2003 el va acompanyar a Galícia per cobrir, per invitació del suplement Cultura/s de La Vanguardia, les conseqüències del desastre del Prestige. D’aquella experiència (la lluita dels voluntaris per alliberar del quitrà unes platges que al cap d’unes hores tornaven a cobrir-se de petroli) ve el títol de l’exposició, que, ara ja com a director de la Fundació Tàpies, dedica al que considera un dels fotògrafs més destacats de la segona meitat del segle XX: Allan Sekula: Sísif col·lectiu.
El resultat d’aquella sèrie fotogràfica (Marea negra. Fragments per a una òpera) es va exposar posteriorment en el CCCB i l’obra de Sekula, fortament vinculat a Barcelona, forma part de la col·lecció del Macba, museu a què ell mateix va donar una gran instal·lació fotogràfica titulada Shipwreck and workers, que poc abans havia presentat en la Documenta 11. Però molt abans d’entrar en contacte amb el món de l’art ja coneixia els estibadors i va ser testimoni de les protestes contra la celebració del Fòrum de les Cultures. “Barcelona torna un altre cop al seu front marítim creant una esfera pseudopública i aconseguint una revalorització immobiliària cap al nord (...) Què han de dir sobre la democràcia els invisibles treballadors portuaris de la ciutat des del seu lloc autodefinit com a gueto?, es pregunta a Lottery of the Sea (La loteria del mar), una pel·lícula que a tall d’assaig fílmic explora la relació entre l’economia global i la representació del mar.
Lottery of the Sea, que també conté un episodi dedicat a l’enfonsament del Prestige (“Què podem aprendre de la capacitat de la gent per autoorganitzar-se davant del desastre i la indiferència del govern?”, es pregunta Sekula) forma part de l’exposició que es pot veure actualment a la Fundació Tàpies fins al 25 de setembre. La mostra, la primera presentació monogràfica de l’artista a Espanya, ha estat coorganitzada amb el MHKA d’Anvers i el KULeuven de la Universitat de Lovaina.
Sekula, que va créixer a la ciutat portuària de San Pedro, a Los Angeles, va dedicar una bona part de la seva trajectòria a construir un assaig visual sobre l’economia del mar, sovint invisibilitzada, des d’on intenta comprendre els efectes de la globalització i els excessos del neocapitalisme. Aquí s’hi poden veure algunes de les seves sèries incloses en el seu cèlebre Fish story, en què reuneix imatges de la gent del mar, treballadors i ciutats portuàries d’arreu del món; Deep Six / Passer au Bleu , fet a Calais durant la construcció de l’Eurotúnel, i Ship of fools, sobre l’experiència del Global Mariner, un vaixell que va recórrer el món per denunciar el sistema de les banderes de conveniència, que permet que un armador registri la seva embarcació en un país estranger (i sovint pobre) per reduir els costos d’operació o per eludir les lleis i els reglaments internacionals.
L’exposició es completa amb una mostra del seu The Dockers’ Museum, el projecte a què Sekula es va dedicar els tres últims anys de vida: una col·lecció gegantina d’objectes, imatges, postals i gravats que l’artista va comprar, majoritàriament a eBay, potser per preservar un món, el del mar, “que està desapareixent del nostre imaginari i de la nostra consciència”, diu Guerra.
“La seva fotografia no és pur documental, sinó una forma de participar en els moviments que retratava”, diu Guerra