La divisió empresarial amenaça de reobrir el conflicte de l’estiba
Primer van ser els sindicats, encapçalats per la CETM, els que es van posar en peu de guerra davant la reforma de l’estiba empresa pel Govern a instàncies de la justícia europea, que, una vegada aprovada, va quedar en mans de la negociació col·lectiva. Ara és una part de l’empresariat la que ha alçat la veu, tot i que amb la boca petita. El conflicte –cinc mesos ja– ha entrat en una via de solució després de l’acord de dijous entre representants dels treballadors i la patronal Anesco. Però podria naufragar si les companyies crítiques l’impugnen. Entenen que vulnera la nova legislació i la sentència del tribunal de la UE, que liberalitzen aquesta activitat. Per això preveuen recórrer a les autoritats europees i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que en el passat ja va dictaminar contra pactes monopolístics en el sector.
Les divergències al si d’Anesco van portar a la sortida d’alguns dels seus associats, entre els quals hi ha els grups Bergé, Ership i Algeposa. Però hi ha crítics que continuen a dins. De moment, no s’estan significant públicament i és la Plataforma d’Inversors en Ports Espanyols (PIPE) la que exerceix de contrapès a la posició oficial de la patronal. És difícil calcular les forces. Segons les fonts consultades, els díscols representen entre el 25% i el 30% de l’empresariat, amb més presència als ports del nord i menys als de la Mediterrània. S’oposen a qualsevol pacte amb els sindicats que limiti la capacitat de les empreses en la contractació i organització del treball, fet que inclou aplicar ajustos on siguin necessaris. I també rebutgen mantenir estructures que comportin monopolis. Així, els nous centres portuaris d’ocupació, que substituiran les Sagep, han de ser d’adscripció voluntària per als operadors i no han de tenir privilegis. L’acord de dijous no va en aquesta línia, segons aquestes veus discrepants.
El pacte assolit pels sindicats i la patronal és, en realitat, una base per continuar negociant amb la idea de tenir un conveni marc per al sector al setembre. Les reunions es reprendran probablement dijous vinent. I, segons com vagi el procés, els crítics podrien pressionar. Els sindicats no dubten de la representativitat d’Anesco i del fet que, ara sí, les coses van per bon camí. “En el passat sempre ens hem entès i ara ho tornem a fer”, insisteixen des d’aquest àmbit.
Hi ha un altre aspecte per tenir en compte. A l’acord de dijous, els sindicats van oferir “la garantia de pau social” en les empreses “associades a Anesco compromeses amb el sector i el seu creixement a través d’una negociació real i efectiva”. No es diu res de les firmes que queden fora de la patronal o de les que, dins d’aquesta, no compleixin aquestes condicions. Queda oberta, per tant, la porta a mobilitzacions als operadors que posin problemes... Per això, fins ara, les veus crítiques són cautes. Ningú no vol exposar-se a noves aturades que perjudiquin els seus comptes de resultats.