Axel Rüger
DIRECTOR MUSEU VAN GOGH
El Museu Van Gogh, d’Amsterdam, que dirigeix Axel Rüger, realitza una exposició centrada en la influència de l’escola Barbizon sobre Van Gogh, amb una temàtica que gira al voltant de la naturalesa i els boscos.
Una selecció de paisatges de boscos formen l’exposició d’estiu del Museu Van Gogh d’Amsterdam. Tretze quadres del mateix Vincent Van Gogh, vint-i-quatre més d’artistes de l’escola de Barbizon i alguns altres gravats mostren la influència dels pintors d’aquesta escola francesa del segle XIX sobre el famós pintor. D’una banda, a l’holandès el va atraure la seva manera innovadora de representar la naturalesa. El sotabosc, les arrels que es cargolen enlaire, la brossa que s’estén cobrint el terra... tots aquests elements, impensables fins aleshores com a protagonistes de la tela, es van convertir en el tema principal de la pintura. D’altra banda, la seva actitud anti-academicista i la manera personal de pintar la naturalesa també es van guanyar l’admiració de Van Gogh.
Els pintors de l’escola de Barbizon van ser els primers en pintar a l’aire lliure. Dos invents van afavorir aquesta innovació: el primer, la producció massiva de tubs de pintura d’oli -fins aleshores, els artistes havien de barrejar els colors a l’estudi-. La segona va ser l’arribada del ferrocarril, mitjançant la línia París-Fontainebleau podien sortir fàcilment de la ciutat cap al seu lloc favorit, que llavors encara era un bosc salvatge.
Els quadres pengen en plafons col·locats un davant de l’altre, en diagonal, al primer pis del pavelló Kurokawa. En alguns casos estan units pel tema que representen; en d’altres mostren la inspiració que va trobar Van Gogh en l’obra del pintor de Barbizon que correspongui. L’amor de l'holandès per la naturalesa, que considerava inseparable de l’art, li venia de la infantesa.
Nascut a la regió del Brabant neerlandès, estava molt acostumat a passejar entre els camps conreats o pels boscos. Coneixem els seus olis d’ametllers en plena floració fets a la seva arribada al sud de França, o els bladars de color d’or a prop d’Arles; fins i tot les cases de camp d’Auvers-sud-Oise, exemples tots d’aquest amor. Amb tot, els Van Gogh d’aquesta exposició es limiten a la interpretació de la naturalesa que s’ajusta a la nova visió del grup francès. Primers plans dels detalls esmentats abans, colors més sobris i foscos, però també la pinzellada de traços curts, o punts de color a l’estil puntillista, o bé la pinzellada pastosa que sembla aplicada amb els dits.
Aquest tipus de quadres apareixen en totes les etapes de la seva curta vida d’artista. A Holanda, abans d’anar a França, pinta Vendaval a les dunes de Loosduinen, el 1883. Li agrada la tardor: per ell, la naturalesa a la tardor sempre supera la fantasia. El 1887, ja a París, l’avorreix la ciutat i surt als voltants per pintar. A Sender al bosc, del 1887, recrea, a base de pinzellades curtes, la llum d’un dia assolellat dins del bosc d’Asnières. Ja al sud de França pinta, el 1888, Capvespre a Montmajour. Des d’aquest turó a prop d’Arles, el pintor contempla el capvespre. El terra presenta fulles caigudes de colors tardorals i entre elles s’hi veu un estany. L’horitzó és una línia de blau cobalt, amb la mínima silueta de la ciutat, i el cel està pintat a còpia de pinzellades ràpides de tons blaus i grocs. Va haver d’afanyar-se –i això es nota en la manera de treballar– abans que el sol s’amagués del tot.
Entre els seus quadres hi pengen vistes de boscos d’alguns holandesos de l’època i, per descomptat, de Corot i Rousseau. D’aquest últim trobem Arbre de
tronc retorçat al Carrefour de
l’Epine, del 1854, del qual Van Gogh va dir: “Rousseau no copia els arbres; els dibuixa, els modela, pinta cada tronc com si fos una figura”.
El 1890 Van Gogh pinta, ja a Auvers –on acabaria la seva vida–,
Arrels d’arbre. És un primer pla d’arrels de formes capritxoses de color blau sobre un terra sorrenc groc. El quadre està sense acabar; es nota especialment a la cantonada inferior esquerra. Es considera que podria ser la seva última obra.
Van Gogh tractava de transmetre als seus paisatges de bosc una impressió tal que, mirant-los, “es pogués passejar, respirar i sentirne l’olor”, escriu al seu germà Theo
Barbizon queda com l’ideal mai aconseguit de Vincent van Gogh: formar una colònia d’artistes on regnés la camaraderia i l’intercanvi d’idees estètiques. El 1883 va marxar de l’Haia a Drente, pro-
L’ideal mai aconseguit de Van Gogh va ser formar una colònia d’artistes on regnés l’intercanvi d’idees estètiques
víncia holandesa del nord, on va voler crear, sense èxit, el Barbizon holandès. Més tard ho intentaria en La casa groga d’Arles. Allà no només no ho aconseguiria, sinó que la cosa acabaria en drama. Però això ja pertany a la història i mite d’aquest pintor, un dels més admirats de tot el món.