Beata Szydlo
PRIMERA MINISTRA DE POLÒNIA
El Govern de Polònia havia defensat per tots els mitjans una reforma judicial condemnada per Brussel·les i tots els experts constitucionals. No esperava que seria el president Duda, fins ara un fidel escuder, qui la tombaria.
El sensacional veto del president polac, Andrzej Duda, a la presa del poder judicial per part del Govern nacionalista al qual havia servit fidelment durant més de 20 mesos va commocionar al règim dirigit amb mà de ferro per Jaroslaw Kaczynski, el líder de Llei i Justícia.
I va provocar l’alegria de l’oposició i de centenars de milers de polonesos que durant una setmana han omplert els carrers protestant contra la deriva autoritària del Govern i han demanant sense gaire fe el veto del president a la reforma judicial.
És obvi que la sobtada rebel·lió de Duda contra el règim va obeir a les unànimes crítiques i advertències que arran de l’atemptat al poder judicial havien plogut per part de la Unió Europea i tots els aliats europeus més importants –a excepció del líder nacionalista hongarès, Viktor Orbán, així com del Departament d’Estat dels EUA. Però les més determinants van ser sens dubte les tan multitudinàries com a inesperades i espontànies protestes que al llarg de la setmana passada van recórrer fins a 130 ciutats poloneses, en les quals van participar centenars de milers de persones, sobretot joves. El fet que tants polonesos, que la propaganda del Govern titllava sense parar de “casta corrupta i alienada”, sortissin als carrers per demanar “tribunals lliures” va agafar el règim totalment desprevingut i va haver d’alertar el president que estava en joc el seu prestigi popular.
El seu veto a dues de les tres lleis del paquet legislatiu que suposava la submissió del poder judicial al poder executiu és gairebé una bufetada al líder nacionalista Kaczynski, acostumat no només a l’obediència marcial del seu partit i el seu grup parlamentari, sinó del mateix president, que fa dos anys ell mateix va treure de l’anonimat per presentar-lo com a candidat del seu partit a la presidència de la República.
La rebel·lió d’Andrzej Duda arruïna de moment els plans del partit Llei i Justícia de posar fi a la democràcia liberal basada en la divisió de poders i l’Estat de dret i instaurar un règim autoritari. Plans per als quals la imposició del paquet judicial en qüestió de 48 hores, violant la Constitució i els reglaments parlamentaris, va ser un cop de gràcia. I és que el règim no té de moment la majoria parlamentària de les tres cinquenes parts per rebutjar el veto del president i es veurà forçat a negociar la reforma judicial, cosa que va procurar evitar tant sí com no. Duda va anunciar que pensava prendre la iniciativa de la reforma judicial a les seves mans i proposar lleis corresponents ell mateix.
La decisió del president d’enfrontar-se a Kaczynski i al Govern va alegrar l’oposició, que havia fet pinya en contra de l’ofensiva nacionalista. “És un bon pas però la cosa no acaba aquí –va declarar el líder liberal, Grzegorz Schetyna–. És el començament d’un procés de rebuig que continuarem potenciant”.
Els líders de l’oposició insisteixen que el president ha de vetar també la tercera llei forçada al Parlament per la majoria nacionalista perquè el perill de la supressió de la independència del poder judicial desaparegui. Mentre que les dues lleis vetades suposaven la presa del Tribunal Suprem pel Govern i la supressió de l’autogovern de l’estament judicial a través del Consell Judicial Nacional (una espècie de Consell Superior de Justícia), respectivament, la tercera sotmet el control del ministre de Justícia als més de 10.000 jutjats de tot el país, autoritzant el ministre a nomenar els seus presidents sense haver de consultar les juntes de jutges.
També dirigents històrics del sindicat Solidarnosc, com el seu llegendari líder i expresident Lech Walesa i Wladyslaw Frasyniuk, notoris adversaris del règim nacionalista, van comminar als polonesos a no abaixar la
BUFETADA “Sorpresa i decepció” del Govern, al que Duda havia servit fidelment fins ara ALEGRIA CONTINGUDA L’oposició demana de no abaixar la guàrdia si no es garanteix del tot la independència judicial
guàrdia i continuar encoratjant el president perquè veti també la tercera llei.
Ahir a la tarda una multitud va començar a congregar-se un altre cop davant la seu de la presidència, al centre de Varsòvia, per demanar al president amb pancartes i eslògans un “tercer veto”. L’estupor, desconcert i una dissimulada fúria del règim nacionalista de Llei i Justícia que va seguir la inesperada declaració matutina del president Duda es va poder apreciar primer amb les diverses hores de silenci del règim, que clarament esperava instruccions del seu líder, Jaroslaw Kaczynski. Després, per successives expressions de “sorpresa”, “decepció” o “desconcert” d’alguns dels seus portaveus, així com per un frenètic moviment de visites que la cap de Govern, Beata Szydlo, i els ministres més importants anaven desfilant del partit, convocats, un per un per Jaroslaw Kaczynski.
“Estem preocupats pel momentani avantatge que han guanyat els histèrics defensors de l’statu quo –va declarar Ryszard Terlecki, cap del grup nacionalista–. Però espero que sapiguem arreglar-ho”.
Després de la reunió amb el líder nacionalista, Szydlo i els seus ministres de més pes van acudir en grup al palau presidencial per demanar explicacions a Duda i, probablement, intentar persuadir-lo que canviés d’opinió. Tot i això, el portaveu del president Andrzej Duda va declarar més
La plana major del Govern va al palau presidencial, però no el fa rectificar
tard que la reunió “no havia canviat la situació” i que la decisió del president era “inamovible”. El portaveu va suggerir fins i tot que el tercer veto continuava sent “una possibilitat”.
El president va poder sentir també el suport de la sobtada presa de posició de la jerarquia catòlica, que ahir finalment va trencar el seu mutisme per expressar-li que estava del seu cantó. “Li agraïm al president l’actitud que ha pres respecte a les lleis judicials –va declarar el president de la Conferència Episcopal, l’arquebisbe Stanislaw Gadecki–. Una democràcia autèntica només és possible en un Estat de dret”.
“Una democràcia autèntica només és possible en un Estat de dret”