El sud també existeix

Gairebé el 75% de la seva població amb prou feines cobreix despeses bàsiques

Les comarques de les Terres de l’Ebre, un dels territoris més despoblats de Catalunya, amb 179.999 habitants, són les que passen més dificultats econòmiques, segons l’informe anual de l’Idescat sobre les condicions de vida a Catalunya el 2016.

Les comarques del sud del país són les que passen més dificultats econòmiques, segons els resultats de l’informe anual de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre les condicions de vida dels catalans el 2016. A les Terres de l’Ebre, entre els territoris més despoblats de Catalunya (179.999 habitants), és on les famílies ho van passar pitjor per arribar a fi de mes: el 74,5% dels seus habitants asseguren que pateixen per no quedar-se sense recursos per cobrir les despeses bàsiques. Són els ebrencs els qui tenen menys ingressos nets anuals (8.807 euros), un 30% inferiors als de la mitjana catalana (12.660), i els segons en recórrer a prestacions socials, superats només per les comarques de Ponent, amb un 75,1% de llars que reben alguna ajuda.

A l’altre extrem, per ingressos, hi ha els barcelonins (15.684 euros) i els veïns del Penedès (12.443), encara que també són els que han de destinar més diners per pagar les despeses generades pel seu habitatge principal, molt per sobre de la mitjana mensual per llar, que a Catalunya es va situar en els 367,5 euros. A la ciutat de Barcelona la despesa puja fins als 443 euros mensuals, gairebé el doble que a l’Ebre (223,9 euros), mentre que al Penedès és en els 354 euros. Així doncs, la seva capacitat econòmica queda retalla-da malgrat que tenen més ingressos. La renda mitjana neta anual per persona a Catalunya es va situar el 2016 en els 12.660,3 euros.

Els territoris catalans que segueixen les Terres de l’Ebre en qüestió d’estretors econòmiques també són zones més aviat gaire poblades si es comparen amb les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), d’un perfil més rural i amb una població també més envellida. A les Comarques Centrals, el 73,6% de llars reconeixen que tenen problemes per arribar a fi de mes, a l’Alt Pirineu i Aran el percentatge se situa en el 72,6% i al Camp de Tarragona, en el 71,5%.

A l’altre extrem de Catalunya, a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, és on els ingressos nets anuals s’assemblen més als de l’Ebre, amb només 9.848,7 euros de renda anual, seguits molt de prop pel Camp de Tarragona (10.523), també a la Catalunya meridional. A més, en aquestes zones han de fer front a una despesa més important per habitatge, amb 347,4 euros a l’Alt Pirineu i Aran, i 301,6 a Tarragona.

Menys ingressos també és igual a tenir més necessitat de recórrer a prestacions socials de tot tipus per poder tirar endavant. El 80,6% dels habitants de l’Ebre reben prestacions “per vellesa i supervivència”, segons l’Idescat –la mitjana a Catalunya és del 57,7% de les llars–, i fins al 73,7% de les famílies recorren a algun tipus de prestació, quan la mitjana catalana és del 60,9%.

Són registres molt per sobre del Penedès, també a l’altre extrem en aquest indicador, amb només un 45,8% de veïns que reben prestacions per jubilació i subsistència. Paradoxalment, el Penedès, que inclou a l’estudi de l’Idescat les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, té un percentatge de llars amb prestacions d’atur (46,6%) que gairebé duplica el de les Terres de l’Ebre (28,3%), tan sols superat pel Camp de Tarragona (47,7%). La mitjana catalana en prestacions per falta de treball és en el 38,2%.

S’ha analitzat també el risc de pobresa o exclusió social, que afecta el 22,5% dels catalans. Només s’ha diferenciat territorialment a l’Àrea Metropolitana, amb un 12,2% dels barcelonins en risc d’exclusió.

La renda anual dels ebrencs cau fins als 8.807 euros per persona, el 30% per sota de la mitjana catalana