Auguris i caos
Les bones perspectives econòmiques que pronostica l’FMI; i les llargues cues als controls de seguretat de l’aeroport del Prat.
HORITZÓ serè per al creixement de l’economia mundial. Aquest és el missatge del Fons Monetari Internacional (FMI), en la seva nova tanda de revisions, que confirma el manteniment del 3,5% per a aquest any i del 3,6% per al pròxim. És un bon pronòstic que, al seu torn, reforça les perspectives de l’economia espanyola, les exportacions de la qual podran beneficiar-se del bon comportament de la conjuntura internacional.
El manteniment de les previsions de l’FMI, malgrat això, amaga un canvi de tendència entre els protagonistes, ja que l’efecte Trump als Estats Units, en el que tant es confiava, perd força com a impulsor del creixement mundial, pels dubtes que suscita l’aplicació de l’ambiciós programa d’expansió de la despesa i de rebaixes d’impostos promès al seu dia. Com a conseqüència d’això el creixement de la primera economia del planeta ha estat rebaixat per a aquest any des del 2,3% que es pronosticava inicialment fins al 2,1%. L’any vinent la rebaixa és de mig punt, des del 3% al 2,5%. La mateixa tendència a la baixa registra la Gran Bretanya, com a conseqüència de l’impacte del Brexit, el creixement de la qual serà aquest any menor del previst, al passar de l’1,7% a l’1,4%.
Les millors perspectives de la majoria de països de la Unió Europea, així com les de la Xina, el Japó i Mèxic compensaran el debilitament dels Estats Units en el conjunt mundial. A Alemanya, Espanya, França i Itàlia el creixement en el primer trimestre ha estat més intens del que s’esperava, gràcies a la tirada de la demanda interna, i això permet augurar un comportament millor de les seves economies en la resta de l’any i el pròxim. Les incerteses polítiques que pesaven sobre Europa s’han aclarit i això ha generat un clima de confiança més gran. Fins i tot Grècia tornarà als mercats, en el que es considera un pas decisiu per a la seva normalització financera.
La zona euro creixerà un 1,9% aquest any i un 1,7% el següent, percentatges lleugerament superiors als previstos en l’anterior revisió del mes d’abril. Espanya torna a ser el país més dinàmic, amb un augment del producte interior brut del 3,1% aquest any i del 2,4% el pròxim, tal com va anunciar fa escassos dies. L’informe de l’FMI també eleva la previsió d’Alemanya 0,2 punts fins a un 1,8% el 2017 i 0,1 punts fins al 1,6% el 2018. Millora així mateix el creixement de França, fins a l’1,5% i l’1,7% en els dos anys, amb un augment del 0,1% respecte a l’anterior revisió. Itàlia també creixerà més, fins a l’1,3% aquest any, amb una millora de 0,5 punts, i l’1% el 2018.
A curt i mitjà termini també s’han dissipat les grans incerteses que pesaven sobre la Xina, la segona economia mundial, per a qui es preveu un creixement de 6,7% per a aquest any i del 6,4% per al pròxim, amb un lleuger augment sobre els pronòstics anteriors. La mateixa tònica de millora es registra també en una altra gran economia, com la japonesa, encara que amb un creixement de l’1,3%, mentre el Brasil, el gegant llatinoamericà, confirma la seva sortida de la recessió amb un tímid creixement del 0,3%.
L’horitzó de creixement sostingut en l’ordre econòmic mundial no implica que l’FMI adverteixi sobre potencials riscos que amenacen aquest escenari. Entre ells cita l’orientació que puguin adoptar les polítiques fiscals i monetàries dels Estats Units, que podrien tenir un impacte negatiu en les elevades cotitzacions borsàries, el resultat de les negociacions del Brexit, les tensions financeres que podria provocar l’expansió del crèdit a la Xina, la situació de la banca a Europa i l’avanç del proteccionisme que podria frenar el comerç mundial.