Déu no ens va fer a tots iguals

Si no hi ha cap canvi d’última hora, demà a les 10 h del matí Mariano Rajoy declararà a l’Audiència Nacional com a testimoni en el cas Gürtel. A diferència dels altres, no s’asseurà en una taula davant del tribunal. Si ho fes estaria un nivell per sota de la resta de parts del procés i, a més, els acusats –Correa, Bárcenas...– quedarien rere seu. Això és d’una importància cabdal perquè significaria situar-lo al mateix nivell que ells i ja se sap que, segons deia el filòsof Galàpet de Tebes, una imatge val més que mil paraules. L’Associació d’Advocats Demòcrates no hi està d’acord, i creu que el president del Govern espanyol hauria d’asseure’s igual que la resta de testimonis, un graó per sota del tribunal, perquè, segons la llei orgànica del Poder Judicial, el tribunal, els fiscals, els advocats han de seure a les tarimes i els testimonis no. No se’n sortiran perquè, tot i que Rajoy ha estat citat com a “ciutadà espanyol”, és evident que –“por ser vos quien sois”– fruirà d’aquesta prebenda.

No sabia que d’aquestes imatges del testimoni assegut al mateix nivell que els acusats en diguessin “fotos de banqueta”.

Demà a les 10 h Mariano Rajoy declararà a l’Audiència Nacional com a testimoni en el cas Gürtel

Ho he descobert a Público. L’expressió és comprensible, i lògica si tenim en compte que quan detenen algú i el filmen emmanillat i amb les seves pertinences en una bossa d’escombraries en diuen “pena de telenotícies”. T’han detingut, no hi ha hagut judici, ni t’han condemnat per res (almenys encara) però la teva imatge amb manilles ja es passeja per diaris i pantalles d’ordinador i de televisió.

El mateix Público explica que, quan l’exconseller Homs, processat pel Tribunal Suprem, va anar a declarar el van situar en una taula, davant del tribunal i a un nivell inferior, i que el mateix van fer amb Baltasar Garzón –el jutge que ara fa vint-i-cinc anys, amb el rotllo de Barcelona’92, es va fotre les botes empresonant independentistes– quan, molts anys després, va autoritzar escoltes dels processats de Gürtel quan xerraven amb els seus advocats.

Quedar a un nivell més baix que qui t’interpel·la t’humilia. Quan els de la meva generació érem joves, als instituts de batxillerat hi havia tarimes des de les quals els professors ens explicaven les virtuts de l’ètica, de la geometria computacional i de l’Amazònia. Però allò tenia sentit. Situat dalt d’una tarima el professor, els alumnes el vèiem i podíem seguir perfectament les seves explicacions.

Jo, el que trobo vexatori és quan, a la tele, algú va a una entrevista i el presentador, assegut darrere d’una petita taula a manera d’escriptori, pregunta a l’entrevistat, que seu en un sofà que el fa estar un o dos pams per sota d’ell. El presentador té (a part d’una tassa de te o de cafè d’estil americà: cilíndrica, alta i amb nansa) la superioritat que li confereix la situació més elevada. És una trampa assumida des de fa anys. David Lettermann i Jay Leno, amb vosaltres no va començar tot però poca gent recorda qui us va precedir.