Independentisme possible

De la mateixa manera que diem que cal apostar per una esquerra possible davant de l’esquerra especulativa i combativa amb la realitat, no per millorar-la sinó per apropiar-se’n, també demanem al liberalisme que tingui una cara amable i no extrema en les seves propostes econòmiques. De la mateixa manera, l’independentisme hauria de diferenciar entre el que és possible i el que no ho és. L’independentisme irrealitzable és aquell en el qual s’imposa el desig, sota un càlcul erroni incapaç de guanyar a la tossuda realitat, fins a l’extrem d’actuar contra els seus objectius. La independència de Catalunya és possible en la mesura que els seus líders polítics posin sobre la taula la certesa que avui no és possible durla a terme, al no donar-se les condicions perquè sigui efectiva.

L’independentisme irrealitzable proclama que la independència és dels catalans i que només d’ells depèn aconseguir-la. Després de les eleccions, es va constatar que no tots els catalans volen la independència, votant altres forces polítiques. Llavors se’ns va dir que seria la majoria social a favor de l’independentisme la que determinarà la seva sort. No obstant això, les eleccions, amb els vots, va esclarir que la majoria social no és independentista. És el moment en què basen els seus arguments en l’existència d’una majoria parlamentària independentista. Una majoria parlamentària on la CUP persegueix arribar a la independència, simplement declarant-la. ERC només considera una independència que pugui sostenir-se l’endemà de proclamar-la. I el PDECat, arrossegat per la seva pròpia naturalesa contradictòria, que bé podria sintetitzar amb aquest aforisme “de nit somio ser ocell i de dia soc caçador”, exigeix ser vist només volant cap a la independència. El resultat d’aquesta inestable majoria parlamentària queda reflectida en l’última crisi de Govern, on una part de l’independentisme irrealitzable s’imposa a aquells que dubten que sigui possible en les actuals condicions. En definitiva, avui sembla més fàcil aconseguir la independència que aconseguir les urnes per votarla. A mesura que anem avançant en aquesta lògica de l’independentisme que ens estan proposant en la forma d’una República, ens adonem que, no només no és factible l’independentisme, sinó que és una lògica incapaç de crear les condicions perquè es doni un independentisme possible.