Bones vacances!

Res hauria d’impedir que el descans de les vacances ben guanyades augmentés a tots plegats la dosi de respecte per l’opinió de l’altre

No és ironia: bones vacances! És evident que, aquest any, el mes d’agost s’anuncia carregat de notícies i esdeveniments que alteraran el ritme normal de les vacances estiuenques. El mes de juliol s’acaba amb tensió i tot apunta que el mes d’agost, sobretot a partir de la segona quinzena, vindrà a reforçar aquesta tensió amb decisions, acords, accions i reaccions que reclamaran l’atenció de tothom.

Però res impedeix –ben al contrari– que ens desitgem tots bones vacances. I que els desitjos es tradueixin en una amable realitat. Les decisions importants, si venen precedides d’unes vacances, poden ésser més reflexionades; el descans ajuda la represa de l’activitat. Tothom necessitarà viure amb intensitat el que s’anuncia per aquest mes d’agost i, per tant, com més descansat arribi al moment de les decisions, millor per a tothom.

Aquest desig de bones vacances s’adreça a tothom. Als protagonistes i als que no ho son tant. A les sobretaules dels sopars amables convindrà no oblidar que estem de vacances. Que les posicions diverses poden ser defensades i argumentades des de la calma de l’amistat enfortida pel retrobament estiuenc. Els temes es poden viure amb passió, però res hauria d’impedir que el descans de les vacances ben guanyades augmentés a tots plegats la dosi de respecte per l’opinió de l’altre. La discrepància alimenta unes bones vacances; discussió, debat, apassionament i, finalment, amistat, estima, comprensió. Estem de vacances i res les hauria d’espatllar. Ens les mereixem i al país se’l pot servir millor quan la tensió es converteix en voluntat de trobar que el respecte és el millor premi d’una tranquil·la discussió de vacances.

Ningú ha de renunciar a res; tothom s’enforteix amb el respecte que atorga i el respecte que rep. Bones vacances vol dir això: que ningú tingui mandra de retrobar l’amic molt decantat per una posició que no es comparteix. Que s’acabi la nit, el sopar, la travessa o el passeig amb el somriure de l’amistat. Que el “bon rotllo” presideixi l’entorn de les vacances. Haurem de començar, al tornar, en un clima que s’endevina estressant. Carreguem, doncs, les piles de la calma, de l’entesa, del respecte; les vacances ens hi han d’ajudar.

La tramuntana a l’Empordà ho neteja tot. Sembla, primer, que també s’ho vol endur tot. Les onades omplen el mar del color blanc de l’escuma; els arbres es dobleguen i les persones caminen acotades per defugir l’envestida de les ràfegues. Tot trontolla. Però, quasi bé de sobte, la tramuntana se’n va; el mar es calma, la gent camina amb la il·lusió de la serenor retrobada, el cel es torna més net, el paisatge més brillant. Bones vacances és el desig que aquesta bonança postramuntana sigui la manera de veure i viure aquestes properes vacances.

Amb molta vitalitat, servint l’esperit de l’entesa que ens ha fet forts al llarg de la història. Entendre’ns, com a mínim, respectar-nos. Això ens donarà l’equilibri necessari entre el seny i la rauxa, el coratge i la intel·ligència, trobar la base social àmplia, diversa i transversal que ha de presidir el futur. I, per això, necessitem tenir unes bones vacances. Descansar, reflexionar, comprendre i respectar. Hauríem de tornar de les vacances amb més coneixement sobre el que tots pensem. I, per això, ens hauríem de començar a escoltar més nosaltres mateixos. Les vacances hi poden ajudar. En son un pretext.

Bones vacances, sense ironia. De veritat!