Els pares de Charlie Gard renuncien a la batalla legal per mantenir-lo viu
El metge nord-americà que oferia un tractament diu que “ja és massa tard”
Els pares del nadó Charlie Gard, víctima d’una rara malaltia genètica anomenada síndrome d’esgotament mitocondrial, han abandonat la batalla legal per mantenir el seu fill amb vida gràcies a l’ajuda d’un respirador artificial. El nen va ser traslladat ahir a la unitat de cures pal·liatives del Great Ormond Street Hospital perquè rebi una “mort digna”.
Chris Gard (empleat de Correus) i Connie Yates (treballadora social dedicada a l’atenció de persones amb dificultats d’aprenentatge) ahir van llançar finalment la tovallola quan un metge nordamericà, que havia plantejat la possibilitat d’un tractament experimental per a en Charlie, va retirar l’oferiment després de rebre els últims escàners del cervell del pacient. “Ja és massa tard –va dir als pares–. L’oportunitat ha passat”.
A més de despertar l’interès de l’opinió pública de tot el món, el cas Gard ha plantejat un intens debat social i ètic a la Gran Bretanya, i ha donat peu a manifestacions davant del Tribunal Suprem (High Court) per part de grups provida, que s’oposen també a l’avortament. Després de l’anunci, alguns dels seus integrants, amb pancartes i samarretes que indicaven clarament la seva filosofia, van atacar els jutges i metges del Great Ormond Street Hospital que es van resistir a continuar prolongant artificialment l’existència del nen. “Vergonya us hauria de fer, la culpa i la responsabilitat són vostres”, va comentar una enfurismada activista.
“El nostre dolç, meravellós i innocent Charlie desgraciadament no podrà celebrar el seu primer aniversari –van comentar els seus pares a la premsa–. Deixar-lo morir és la decisió més dura que hem pres en la nostra vida. L’únic que volíem era donar-li una oportunitat, però s’ha perdut massa temps, i ja no hi ha res a fer”.
Visiblement emocionats, Connie Yates i Chris Gard van qualificar el seu nen com “un magnífic guerrer que en els seus onze mesos de vida ha arribat a tocar la fibra sensible de molta gent, del qual estem enormement orgullosos i que no podríem estimar més. Ara, incapaços de salvar-lo, l’únic que ens queda és passar al seu costat les hores o els dies que li quedin”. Els pares d’en Charlie han reunit un milió i mig llarg d’euros per microfinançament, i pretenen utilitzar els diners per “establir una fundació que asseguri que la veu del nostre fill continua sent escoltada després de la seva mort”.
D’aquesta manera s’acaba una complicada batalla legal que va començar el 3 de març passat, ha arribat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans i ha merescut la intervenció del Papa Francesc i del president nord-americà Donald Trump. En un comunicat, els advocats que han representat l’hospital van lloar la “valentia” dels pares d’en Charlie i van aplaudir la seva “dificilíssima decisió”. Els jutges britànics, després de decidir en múltiples instàncies que els metges tenen el dret a desconnectar un nadó amb necessitat de respiració
El cas ha suscitat un gran debat ètic entre els grups provida i els que posen èmfasi en una mort digna
assistida per sobreviure i sense possibilitats realistes de millorar, havien donat als progenitors un termini que expirava ahir per presentar proves mèdiques que justifiquessin un canvi d’opinió. Però qualsevol esperança va desaparèixer quan el metge nordamericà que havia ofert una teràpia amb nucleòsids va fer marxa enrere i va dir que ja era massa tard. En Charlie té danys cerebrals gravíssims, els seus òrgans han quedat afectats, i no es pot moure ni sentir-hi.
L’hospital Bambino Gesú de Roma va escriure al de Great Ormond Street exhortant-lo a reconsiderar la decisió de no prolongar artificialment la vida de Charlie Gard, i el de Vall d’Hebron a Barcelona va presentar noves proves sobre els resultats del tractament experimental per curar la malaltia del nen, de la qual només es coneixen unes quantes desenes de casos al món. Però el desenllaç, tan trist com esperat, era inevitable.