“Hollywood encara ha de descobrir més talent hispà”
Nascut a Miami fa 37 anys tot i que va créixer a Veneçuela fins als 13, l’actor nord-americà Wilmer Valderrama va saltar a la fama pel seu paper protagonista a Aquellos maravillosos 70, sèrie per la qual va obtenir tres premis Teen Choice Awards. Després d’haver participat en diverses sèries, l’any passat es va incorporar al repartiment de Navy: Investigación criminal, que a Espanya s’emet a AXN i és una de les sèries més vistes (als Estats Units cada capítol supera els 14 milions d’espectadors) i també de les més llargues (14 temporades). L’actor, que reivindica el paper dels hispans en la ficció dels Estats Units, dona vida a l’agent Nick Torres.
Va tenir dubtes a l’hora d’acceptar entrar en una sèrie tan consolidada? Quan em va arribar aquest paper tenia diferents ofertes sobre la taula. El primer que em vaig plantejar és quina podia ser la meva contribució a una sèrie amb tretze anys en antena. Jo no volia fer una cosa que l’audiència ja hagués vist abans perquè per mi no es tractava de reemplaçar ningú [Michael Weatherly havia deixat la sèrie], sinó de fer una cosa nova. Vam començar a parlar i vam crear el meu personatge, Nick Torres, que en la història de la sèrie no s’havia fet mai. També em va agradar la idea que jo pogués ser el primer hispà a posar cara i presència de la nostra cultura en una sèrie tan americana com aquesta, a la qual li anava molt bé a tot el món després de tantes temporades. Amb l’agent Torres puc aportar nova energia i intentar arribar a llocs on la sèrie no ha estat mai.
Com valora la presència hispana en les sèries en general?
Fa 20 anys jo era l’únic actor hispà al canal Fox, i va ser així durant molts anys. La televisió era molt tradicional i donava una imatge que no es corresponia amb la realitat. L’audiència que mirava la televisió era molt diferent de la que es pensava. Hi va haver un moment, quan els censos van descobrir que hi havia més hispans, més afroamericans i més asiàtics dels esperats, que es va començar a obrir a la diversitat. El problema és que de vegades a Hollywood li fa por prendre decisions noves. I col·locar hispans com a protagonistes de les històries era una cosa misteriosa. Jo també tinc una productora de pel·lícules per a televisió, algunes de les quals també dirigeixo, i el principal motiu pel qual vaig decidir crear-la va ser perquè vaig veure que no hi havia presència hispana en aquest sector. I no perquè volguessin des de Hollywood, sinó perquè no se sabia com fer el pas següent. Van contractar productors i escriptors que no coneixien la nostra cultura i que reflectien en pantalla la visió que ells tenien de nosaltres, però realment no es veia com érem nosaltres. Per això considero important desenvolupar grups de productors, escriptors i actors que no només coneguin la nostra cultura, sinó que en formin part i puguin crear històries més originals i fidedignes a la nostra realitat.
I en quin moment estem?
Els estudis volen saber cap a on aniran les audiències. Saben que és un bon negoci, saben que els hipans constitueix la majoria que va al cinema els caps de setmana, gairebé el 70% de la taquilla als Estats Units, especialment a Califòrnia i el sud del país. Saben que ho han de desxifrar ràpid perquè el primer que ho faci tindrà la lleialtat de la comunitat, que és molt fidel. A Hollywood hi ha una cursa per mirar de descobrir la millor manera d’arribar a aquesta comunitat.
Hi ha una bona quantitat d’actors i actrius hispans treballant a Hollywood. Crec que els hipans que estem en aquest el negoci encara som pocs, però impactants. Gent com Jennifer Lopez, Pitbull, Enrique, Diego Luna, Gabriel García Bernal, Gina Rodiguez, Eva Longoria, Sofía Vergara... Sabem qui som, com és la nostra cultura i diem les coses clares. Ara hem d’aconseguir que els estudis donin una oportunitat a una nova generació d’actors, productors i directors hispans.
Vostè ha treballat en diverses sèries que han durat moltes temporades. Hi ha alguna fórmula? És com jugar a la loteria. És difícil endevinar el perquè una sèrie pot arribar a vuit temporades i d’altres es cancel·len després dels sis primers episodis. El que sí que crec és que la sèrie funciona millor quan es concentra en la vida dels protagonistes. El més important no ha de ser el crim de la setmana, sinó que es convidi l’espectador a conviure amb els seus personatges preferits per resoldre el cas. Ara tenim la sort que la televisió està explotant d’una manera tan increïble que es veu impel·lida a uns límits que abans només es veien en el cinema. Tota la ficció és en un mateix univers i per això les estrelles cinematogràfiques es passen a la televisió i viceversa. Tot i que crec que ara és més abundant el trànsit del cinema a televisió.
Hi ha públic per a tanta sèries?
Arribarà un moment que una sèrie tindrà èxit al meu país amb només un milió de persones. I que a l’espectador no li cridarà l’atenció de què va la sèrie, sinó qui la protagonitza. Això serà un problema perquè hi ha un nombre limitat d’estrelles. D’altra banda, per sort, el món s’està fent cada vegada més petit perquè l’accés a aquest entreteniment és cada vegada més mundial.
L’AGENT NICK TORRES “Em va agradar la idea de posar cara i presència a la nostra cultura en una sèrie de tant èxit”