L’home de Lufthansa
MIQUEL DE JORGE (1949-2017) Ex-director general de Condor
Miquel de Jorge va ser l’home de Lufthansa a Barcelona entre el 1992 i el 2000, uns anys crucials en el creixement de l’aeroport, un procés del qual va ser un destacat protagonista.
Nascut a Barcelona, es va educar a Alemanya, on la seva família s’havia traslladat quan només tenia set anys. Va viure a l’àrea de Düsseldorf i va estudiar a Colònia i Frankfurt. En Miquel va fer el gruix de la seva carrera professional al Grup Lufthansa, en què es va retirar el 2013 com a delegat a Espanya de la companyia Condor, amb base a Palma.
Coincidint amb la seva primera etapa a Lufthansa, en Miquel va exercir com a sindicalista i com a simpatitzant de l’SPD. Amb només 20 anys es va moure en els cercles del Club Voltaire de Frankfurt i va caminar a prop dels Jusos, les radicals joventuts del partit socialista. D’aquells temps explicava l’experiència de la revolta juvenil contra el sistema i recordava en particular el furiós activisme de xoc de personatges com Joschka Fischer.
Amb 25 anys, poc abans de la mort de Franco, va tornar a Barcelona i es va integrar amb entusiasme a l’agitada vida política i social dels anys de la transició. Empleat a American Express, la seva dona Marlene recorda que, de fet, vivia una doble vida perquè combinava la formalitat de la seva feina amb una intensa participació en l’escena cultural de la ciutat.
De tornada a Alemanya el 1981, va començar una carrera fulgurant a Lufthansa que el va portar primer a Nigèria com a subdelegat a Lagos i posteriorment a Grècia, on va ser director de màrqueting per a la regió de Grècia, Xipre, Turquia, Israel i Albània durant cinc anys.
Després de la seva etapa de Barcelona i abans de tornar a Espanya per dirigir la delegació de Condor, va ser destinat a Johannesburg com a delegat regional del sud-est de l’Àfrica, una àrea que incloïa Namíbia, Moçambic i Angola.
En Miquel recordava la projecció gairebé diplomàtica que tenia la representació de la companyia alemanya aquests països.
La seva etapa de Barcelona va ser brillant. En Miquel va veure des del principi que Lufthansa podia tenir un paper potent en el rellançament de l’aeroport de la seva ciutat. La seva obsessió era augmentar els serveis des de Barcelona al major nombre possible de destinacions alemanyes. I alhora intentar
en que els horaris i possibles enllaços fossin el més atractius possible per als viatgers de negocis que proporcionaven, sobretot, les nombroses empreses alemanyes situades en l’àrea metropolitana de Barcelona i en el polígon químic de Tarragona.
Molt aviat, sota l’impuls de De Jorge, Lufthansa estava trepitjant els talons a Iberia, en aquella època la companyia dominant a Barcelona. Estava molt orgullós d’haver teixit en molt poc temps una xarxa més densa que la de la seva aerolínia a Madrid.
Miquel de Jorge va col·laborar des de la seva arribada en els projectes de rellançament de l’aeroport de Barcelona que en aquells anys liderava l’Ajuntament. Va participar en totes les iniciatives i va ser crucial el seu consell d’expert en la configuració d’unes connexions estables amb les companyies i en el disseny de polítiques de relació amb l’Administració.
Fruit de les inquietuds d’aquesta època va ser la integració d’en Miquel en una tertúlia informal de professionals i aficionats del sector de les línies aèries que encara perdura i en la qual encara va poder participar, ja molt seriosament malalt, en una sessió de fa uns quants mesos.
La seva última responsabilitat a Barcelona, ja jubilat, va tenir un to amarg. Lufthansa li va encarregar la supervisió dels serveis funeraris que van seguir al terrible accident de Germanwings.
En Miquel va morir fa uns dies a Barcelona després de lluitar durant uns quants mesos contra una fulminant malaltia. Ha deixat dona, la Marlene, i dos fills, la Julia i en Quim.
La seva obsessió era augmentar els serveis des de Barcelona al major nombre possible de ciutats alemanyes