Que parli Neymar
El Barça recupera l’optimisme després del tuit de Piqué però considera que és al jugador brasiler a qui li toca comunicar públicament la seva decisió
Ja ho va dir Gary Cooper, “a les pel·lícules de l’oest podies fer un petó al cavall però mai a la noia”.
La frase apareix de cop al final de l’entrenament d’ahir al matí a les instal·lacions del New York Red Bulls a Nova Jersey. L’absurditat que viu el Barcelona durant aquesta gira americana, a costa de la síndrome Neymar, resulta comparable a la que va experimentar l’actor afrontant guions surrealistes en les relacions quotidianes.
Quan els jugadors van abandonar el vestidor de les instal·lacions de Whinnapy i van pujar a l’autobús rumb a l’hotel, havien passat més de dotze hores des que Gerard Piqué havia penjat el seu encara no aclarit “Neymar es queda”. La frase, directa i significativa, apareix com a peu de la foto conjunta, tots dos molt efusius.
El club no diu res perquè creu que la pilota és a la teulada del brasiler –és un jugador amb contracte–, Piqué no diu res –asseguren que als directius els va sorprendre, en positiu– i el crac carioca no diu res, sense que se sàpiga la raó del seu sobtat silenci, tant en directe com a les xarxes socials. El missatge del Barça resulta més que evident: que parli Neymar.
Això no impedeix que entre els dirigents rebrotessin les tiges verdes de l’optimisme després del desastre de dissabte. Aquella jornada van coincidir a l’aeroport el president Josep Maria Bartomeu, que tornava a Barcelona, i el pare del jugador, que arribava per veure el seu fill en acció contra la Juve. La cosa va anar malament. Bartomeu li va dir que no hi podien posar més diners, i Neymar sènior el va informar que perillava la continuïtat del seu fill i que creu que ha arribat el moment de ser el líder d’un projecte com el que li promet el PSG parisenc.
La directiva s’esperava el pitjor. Raül Sanllehí, director de futbol del Barcelona i interlocutor del club amb la família, es va passar bona part del matí de diumenge mirant de convèncer el pare de les bondats i els beneficis de no trencar res. Després va venir el tuit del noi de la casa.
EL VAS MIG PLE Tot apunta que Piqué no es va tirar a la piscina i que el seu missatge reflecteix un canvi d’opinió del crac
No només Neymar no ha desmentit Piqué, sinó, aparentment, tot el contrari.
La sessió matinal de preparació d’aquest dilluns es va fer amb els primers quinze minuts en obert per als mitjans de comunicació. El defensa i l’atacant tenien més que constància que les càmeres prenien nota de tots els seus moviments. Sabien que la seva escenificació seria radiografiada pla a pla. Tant l’un com l’altre es van mostrar amigables, fins i tot juganers. Somriures sota la pluja, perquè queia un xàfec memorable. I el punt culminant, Piqué i Neymar abraçant-se.
Deducció lògica: al brasiler no li va molestar la intervenció a la xarxa social del català.
ALBA I EL MISSATGE “No crec que sigui una broma, espero que no, vaja... Sobre la foto caldria preguntar-li a en Gerard”
A Jordi Alba, l’únic de la plantilla que va comparèixer davant de la premsa, li van plantejar que això no es podia tractar d’una broma. “No crec que sigui una broma, espero que no, vaja... Sobre la foto caldria preguntar-li a en Geri”, va subratllar. Abans va matisar: “No ho sé, no puc parlar d’això, tampoc no et puc dir res perquè no sé de què han parlat”.
Segons el lateral, “En Ney està molt tranquil, content i feliç aquí”.
Si bé en cercles de l’entitat es va reconèixer que Piqué no és qui havia de parlar en aquest cas, també es va indicar que el seu comentari a la xarxa social tenia fonaments. La pressió exercida, entre altres, pel mateix defensa i pels altres dos membres del trident, Suárez i Messi, l’haurien fet canviar d’opinió i entendre que el Barça és una realitat de més llarg recorregut.
Pura interpretació visual. Dijous, en el primer entrenament americà, Neymar semblava distanciat. Ahir va donar imatge d’implicació. Quan entrava a l’autobús es va adonar que havia passat de llarg d’uns nens que li demanaven firmes. Poc després, va fer com si s’hagués descuidat alguna cosa, i va tornar corrent al vestidor. Va sortir-ne de seguida i es va parar a firmar.