Només per a xeics
El fitxatge de Neymar totalitzaria més de 600 milions d’euros per al PSG
Els diners no són el problema. A França assegurenn que Nasser al-Khelaifi no trigaria ni cinc minuts a reunir els fons necessaris per fitxar qualsevol futbolista del món, Neymar inclòs. El problema per al xeic qatarià consisteix a adequar les seves operacions als cànons del joc net financer de la UEFA, que vinculen les inversions en jugadors als ingressos dels clubs, i la contractació del brasiler projecta xifres astronòmiques que pràcticament tripliquen els 222 milions estipulats en la seva clàusula.
Segons la premsa francesa, l’oferta del PSG a Neymar és un contracte de cinc temporades de durada (alguns mitjans parlen de sis) amb un salari net de 30 milions anuals, amb la qual cosa el brasiler s’equipararia als ingressos que té Lionel Messi al Barça. La fiscalitat francesa grava amb un 49% els ingressos superiors a 500.001 euros corresponents a persones físiques solteres, motiu pel qual el club parisenc hauria de satisfer anualment 59 milions per les retribucions del jugador, totalitzant 295 milions per tot el contracte. A aquestes quantitats caldria afegirhi una espècie de prima de fitxatge o similar per al pare del jugador, que podria xifrar-se en uns 100 milions d’euros. En aquest sentit, amb motiu del traspàs del seu fill del Santos al Barça , Neymar sénior va ingressar 10 milions en concepte de drets preferencials i 40 més consignats com a recompensa per l’avançament d’un any en la incorporació del jugador al club blaugrana.
En resum: el pagament de la clàusula de rescissió (222 milions), el salari brut de 5 anys (295) i la prima de fitxatge (100) projecten una inversió de 617 milions. És a dir: Neymar costaria al PSG uns 123 milions d’euros a l’any.
Segons L’Équipe, a París “es multipliquen les simulacions i, amb l’ajuda d’advocats, s’avaluen els diferents muntatges financers possibles”. És evident que el propietari del PSG pot afrontar la inversió sense ni immutar-se, però el fair play financer, que en línies generals prohibeix gastar en futbolistes gaire més del que s’ingressa, condiciona clarament els seus moviments. L’objectiu, sosté el prestigiós rotatiu francès, seria no imputar els 222 milions de la clàusula ni al PSG ni al seu patrocinador (Qatar Sports Investments), que ve a ser el mateix. Ara bé, es pregunta, acceptaria la UEFA aquest muntatge?
El PSG pot aspirar, amb la repercussió del fitxatge de Neymar, a un augment dels recursos procedents del patrocinador esportiu (Nike) i el de la samarreta (Qatar Airways) però, tot i així, sembla inevitable que hauria de vendre jugadors (deixar anar llast) per valor d’entre 40 i 50 milions a l’any, cosa que implicaria debilitar la plantilla. En l’exercici passat el PSG va marcar un rècord de vendes de 62,8 milions (Digne, David Luiz, Stambouli, Ogenda) i, en l’actual, n’ha ingressat 19 per Augustin i Sabaly.
Uli Hoeness considera que els moviments del PSG són un signe de debilitat. “Si hagués de gastar tants diners seria un senyal que no havia previst les coses amb prou antelació”, va afirmar el president del Bayern. “El traspàs més car no és necessàriament el millor. Hem de trobar el nostre propi camí enmig d’una piscina plena de taurons”. Uns esquals que fa dies que mouen fils per donar-li al seu entrenador un jugador top en el que seria el traspàs més car de la història del futbol, i amb diferència.
CONSELLS D’EXPERTS Es multipliquen les consultes i els estudis a França sobre com driblar el ‘fair play’ financer