Al límit del joc net financer

El sistema de joc net financer que va activar la UEFA el 2011 estableix límits en les pèrdues dels clubs i els obliga a no tenir deutes pendents amb altres clubs, amb jugadors o amb les autoritats tributàries. En el trienni actual (2015-2018) les entitats poden gastar fins a 5 milions d’euros més del que ingressen, tot i que poden superar aquest límit en 30 milions en cas de contribució o pagament directe del propietari del club o d’una part relacionada. El Manchester City i el PSG, finançats per grups inversors d’Abu Dhabi i Qatar i habituats a un alt tren de vida, van vulnerar la normativa i van rebre fortes sancions l’any 2014. En el cas del club francès, la UEFA el va obligar a reduir de 207 a 107 milions el contracte de patrocini amb l’Autoritat de Turisme de Qatar, un acord fantasma perquè no implicava contrapartides publicitàries. A més, va haver d’afrontar una multa de 60 milions d’euros i sotmetre’s a restriccions en els fitxatges de jugadors. Durant una temporada el PSG no va poder incorporar un futbolista taxat en més de 60 milions i va haver de limitar a 21 el nombre de jugadors inscrits per a la disputa de la Champions, quan la resta dels rivals jugaven amb 25. L’entitat de Nasser Al-Khelaifi no va trigar gaire a equilibrar els comptes i a veure aixecades les restriccions, tot i que la UEFA va avisar que estaria alerta. L’ofensiva per Neymar ha tornat a situar l’entitat parisenca al límit del joc net financer.