Un llegat en plena forma
Barcelona s’esforça per preservar bona part de la seva herència: les instal·lacions olímpiques
David Escudé em proposa un exercici interessant: revisitarem bona part de l’anella olímpica mentre trotem Montjuïc amunt. El comissionat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona es manté en forma. Té 42 anys i ganes de marxa. Diu que pensa córrer la pròxima marató de Barcelona, sempre que la família i les exigències professionals l’hi permetin. I si no és possible, doncs res. Continuarà corrent, com feia quan tenia quinze anys i s’entrenava a les pistes de terra del Barça, al costat del Miniestadi. Esport és salut. –Com més cues hi ha en un centre esportiu, menys cues hi ha al metge –diu Escudé.
–Què em vol demostrar, amb aquesta visita a les instal·lacions olímpiques? –li pregunto. –La seva vitalitat –contesta. Hi ha vida a l’Olímpic, al Palau Sant Jordi i a les piscines Picornell: hi ha tot de canalla xipollejant a l’aigua, que participen en un esdeveniment escolar. I un bon ventall d’espectadors a les grades.
Altres ciutats olímpiques no ho han aconseguit. L’anella d’Atenes és un solar poc utilitzat, decadent i econòmicament desastrós. Un dels seus estadis va servir de camp de refugiats.
No se sap gaire bé què passarà amb Rio. Es van desviar milions de reals brasilers, malgastats en corrupteles, i les empreses encarregades de fer el manteniment estan en fallida.
Barcelona ha tingut els seus dilemes. En total té 21 instal·lacions olímpiques. L’Estadi Olímpic ha estat el seu cavall de batalla, per sobre de la resta. Des de Barcelona’92, s’hi han viscut les aventures dels Dragons de futbol americà, les de l’Espanyol de futbol, diversos partits de la selecció catalana, diverses reunions d’atletisme –incloent-hi uns Mundials júnior i uns Europeus absoluts– i una infinitat de concerts. Durant bona part d’aquest temps –tret del període en què va acollir l’Espanyol (1997-2009)– se’n va fer un ús discontinu.
–Realment, no ens preocupa cap instal·lació. Al cap i a la fi, ens interessa que totes estiguin al dia i ben conservades. En el cas de l’Estadi Olímpic, el parc temàtic Open Camp el manté a ple rendiment –diu Escudé. És una certesa relativa. El cert és que l’Open Camp, que suma un any de vida, té greus problemes financers. Al juny es va saber que l’empresa ha entrat en suspensió de pagaments. Perilla la feina d’uns 150 empleats.
–L’Open Camp és una idea fantàstica que ve del mandat passat (amb l’alcade Trias) –apunta Escudé–. Li costa d’arrencar més que no li hauria de costar. De fet, els parcs temàtics, tret de Port Aventura, no solen tenir beneficis a curt termini. Però cal no oblidar
L’ESTADI, EL DUBTE Tot i que l’Open Camp manté l’Estadi en el dia a dia, l’empresa ha entrat en suspensió de pagaments
que aquí a dalt no hi arriba el metro. A més, no s’hi pot fabricar un gran esdeveniment cada mes (aquest estiu, per l’Estadi hi passen U2 i els Rolling Stones).
El Palau Sant Jordi, quatre passes més enllà, és en una altra dimensió. Té un ús i un manteniment més eficients: hi caben 24.000 persones, davant les 65.000 que pot acollir l’Estadi. I disposa d’un programa ampli i variat: a grans trets, un concert mensual, incloent-hi espectacles com Disney on ice, Soy Luna oel WWE Live, una competició de wrestling.
“A més, el Sant Jordi disposa d’una sèrie de sales integrades que es poden fer servir independentment per a reunions i festes o per al llançament de nous productes”, diu un informe de l’Ajuntament de Barcelona.
–El Sant Jordi, les Picornell o la Mar Bella funcionen al 100% de la seva capacitat –apunta Escudé.
Ofereix números. Les Picornell han acollit els Mundials de Natació del 2003 (és on va explotar Michael Phelps) i del 2013. I avui s’hi imparteixen 160 activitats dirigides a la setmana. Actualment hi ha 6.341 usuaris abonats a la instal·lació, que té 1000 m2 d’espai de fitness i dues piscines olímpiques.
–Ho veu? –em diu, mentre passegem pel ventre de la piscina.
Grups de canalla van amunt i avall. Altres socis treuen fum a les bicicletes estàtiques.
Pel pavelló de la Mar Bella, que va acollir el bàdminton a Barcelona’92, hi passen més de 100.000 usuaris l’any. D’aquests, 42.000 escolars assisteixen a les competicions del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. I 72.000 més al programa municipal L’escola fa esport a la ciutat.
El Velòdrom d’Horta acull els entrenaments de l’Escola Municipal de Ciclisme i es monetitza a còpia de tornejos de futbol 7. Al Port Olímpic, seu del Centre Municipal de Vela, s’hi fan cursos de vela lleugera, windsurf, creuer, surf de rem, caiac i submarinisme. Té 1.232 abonats i 5.959 usuaris no abonats. I a l’Inefc, que va presenciar les competicions de lluita lliure i grecoromana, s’hi matriculen els llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, uns 750 l’any.
Altres espais han estat totalment reformulats. És el cas de l’Estació del Nord (s’hi va fer el tennis de taula; avui és un club de 10.000 m2 amb 4.626 abonats) o de l’Espanya Industrial (halterofília; avui un centre de barri).
–El que hem de fer nosaltres és pensar en el futur. Plantejar-nos les coses a 25 anys vista, tal com havien fet els nostres pares –conclou Escudé.
Alletar el llegat.
PÈSSIMS EXEMPLES Un dels estadis dels Jocs d’Atenes va acollir refugiats de guerra; Rio s’enfonsa sota la corrupció