Tot a punt per a la inauguració

L’arribada de la torxa havia emocionat els barcelonins, que es preparaven per a una nit màgica amb la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Desenes de milers de persones van sortir al carrer per rebre el foc olímpic, que va arribar des de Mallorca a bord del veler Rosalind, construït el 1904 i propietat del Comte de Godó. A tres quarts d’onze de la nit, sota un cel il·luminat pels focs artificials, el vaixell va atracar al Moll de la Fusta i, de mans d’una voluntària, la torxa va ser lliurada al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que compartia l’estrada amb l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Tot seguit, tots dos van empunyar la torxa en una escena carregada de significat i que es va prolongar durant diversos minuts: els dos grans rivals de la política catalana, agafats de la mà, van sostenir el símbol que resumia deu anys d’esforços. Sens dubte, una imatge única.

Al marge d’aquest acte tan emotiu, per a Barcelona havia arribat el dia D, en què es donava inici als Jocs amb la inauguració en l’Estadi Olímpic, una cerimònia que era un còctel de xifres impressionants: s’esperava una audiència de 3.500 milions de teleespectadors de 150 països, estava prevista l’assistència de 7.000 periodistes de ràdio i televisió, i 150 càmeres estaven destinades que no hi hagués cap racó invisible en el recinte de Montjuïc.

A poques hores de l’inici, Samaranch va defensar la utilització del català com a llengua oficial davant les protestes d’alguns periodistes, uns dels quals fins i tot va arribar a titllar despectivament d’“argot” la llengua de Catalunya. “Si vostè considera el català un dialecte, és que no coneix absolutament res de Catalunya”, va respondre el president del Comitè Olímpic Internacional.