L’FMI alerta sobre els EUA i destaca l’economia d’Espanya
El Fons veu risc d’una correcció important a les borses
FRANCESC PEIRÓN
Nova York. Corresponsal
El Fons Monetari Internacional (FMI), en la revisió de les previsions de creixement econòmic, castiga els Estats Units, pels dubtes que planteja la reforma fiscal anunciada pel president Trump i les polítiques aïllacionistes, i el Regne Unit, per la influència del Brexit. Però, al contrari, reforça el pronòstic d’Europa, on Espanya continua liderant el ritme expansiu. L’actualització de l’informe sobre l’economia mundial, presentat aquesta matinada a Kuala Lumpur (Malàisia), deixa el creixement mundial al 3,5% per a aquest any i al 3,6% el pròxim, sense canvis respecte de l’anterior treball. Tot i això, assenyala que en les economies avançades continua la recuperació cíclica i en aquest primer trimestre es van superar els pronòstics de l’abril.
La previsió que esdevé d’aquesta constatació representa un creixement econòmic en les economies avançades, entre les quals, el document esmenta Alemanya, el Canadà, Espanya, França i Itàlia. Explica que això és perquè l’ímpetu de la demanda interna és més puixant que no es pensava. A l’eurozona, de l’1,9% el 2017 i de l’1,7% el 2018, dues i una dècima per sobre, respectivament, de l’anàlisi de primavera. La recuperació de l’activitat d’aquesta zona, “on el sentiment dels mercats és optimista i els riscos polítics s’han atenuat”, podria ser més vigorosa i duradora del previst.
A l’eurozona, Espanya és el país que més puja en l’aposta de l’FMI. El pronòstic queda al 3,1% per al 2017 i al 2,4% per al 2018, cinc i tres dècimes més, respectivament, que l’anterior. En el context europeu, però en el trànsit cap a la seva separació, el Regne Unit passarà del 2% augurat a l’abril a l’1,7% per al 2017. I el 2018 no hi haurà creixement. Segons es remarca, “l’activitat va defraudar les expectatives en el primer trimestre”.
Ahir, l’economista en cap del Fons Monetari, Maurice Obstfeld, va posar èmfasi en la fermesa de la recuperació, tot i que amb una postil·la de pes. “Des d’una perspectiva de creixement global, la rebaixa més important correspon als Estats Units. Al llarg dels dos anys pròxims, l’impuls s’ha de mantenir per sobre del potencial de creixement a llarg termini, però hem reduït el nostre pronòstic tant per al 2017 com el 2018 al 2,1% per als dos anys perquè la política fiscal sembla menys expansiva del que crèiem a l’abril”, va remarcar.
Aquesta xifra del 2,1% per al bienni del 2017-2018 suposa un retrocés de dues i quatre dècimes, en part també per la debilitat del primer trimestre, a més que queda molt lluny de la promesa del president Donald Trump de situar el llistó entre el 3% i el 4%. També es preveu que el creixement de la Xina es mantindrà al 6,7% el 2017, el mateix nivell que el 2016. En canvi, el 2018 podria tenir un lleuger retrocés, al 6,4%. El Brasil i Mèxic gaudirien d’aquest vent de cara.
En el cas dels Estats Units, el risc és doble: la posada en pràctica d’un estímul fiscal (una reforma tributària que redueixi la recaptació) podria empènyer a l’augment del PIB i la demanda per sobre del pronòstic base. En conjunt, en el costat negatiu, una incertesa dilatada entorn de les polítiques i d’altres xocs podria causar una correcció de les elevades valoracions que registren els mercats, especialment el de renda variable, i revifar la volatilitat que ara està molt atenuada, insisteix el Fons.
A més llarg termini, la institució subratlla que el fracàs dels intents d’augmentar el creixement potencial i aconseguir que el creixement sigui més inclusiu podria alimentar el proteccionisme i obstaculitzar les reformes favorables als mercats. Aquesta actitud podria trastocar les cadenes internacionals de subministrament, reduir la productivitat mundial i encarir els béns de consum transables, cosa que perjudicaria desproporcionadament les llars amb ingressos baixos.
En aquesta línia, un gir cap a l’aïllacionisme podria estar vinculat amb l’augment de les tensions geopolítiques i també amb la creixent aversió mundial al risc. Avisa que els impactes no econòmics representen un cop directe a l’economia i poden “fer ensopegar la confiança i l’optimisme dels mercats”. Si arriba aquesta situació de conflicte, s’avivarien les pressions per a la sortida de capitals dels mercats emergents.