El record del 92 recupera per un dia l’esperit del diàleg
Dirigents de totes les sensibilitats evoquen l’èxit organitzatiu dels Jocs El Rei apel·la davant Puigdemont a recuperar la unitat
“I ara, que ho tradueixin al castellà”, va comentar amb sorna Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, quan va concloure la seva intervenció en l’acte de celebració del trentè aniversari de la posada en marxa del CAR de Sant Cugat, que s’ha avançat al mes de juliol –de fet va començar l’octubre del 1987– per fer-lo coincidir amb el dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. No feia falta cap traducció, perquè el dirigent del COI, que ja s’havia expressat en la llengua de Cervantes, se li va entendre tot, des del valor i la importància de l’esport al món fins a l’empremta que va deixar l’esdeveniment del 1992, “perquè des d’aleshores l’amistat ens ha unit fent cas del lema ‘amics per sempre’”. Per si quedava algun dubte, Bach té un gos anomenat Cobi en honor de la mascota olímpica.
El rei Felip VI va presidir la cerimònia al costat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría, el ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo i l’esmentat Thomas Bach, entre altres personalitats de la política i l’esport. Una d’elles, Gerard Figueras, secretari general de l’Esport de la Generalitat, va indicar que “el llegat del 1992 és ben visible en unes instal·lacions que ara ocupen una extensió de 17 hectàrees i un gran nombre de persones que van viure les seves millors experiències i van fer possible que tot sortís bé”. Al seu costat, José Ramón Lete, president del Consell Superior d’Esports, va comentar que “els moments inoblidables són rars en la història, però, per a diverses generacions, un d’ells són els Jocs de Barcelona, que van marcar el futur d’aquest país”.
La commemoració, celebrada al pavelló de tennis del CAR de Sant Cugat, va transcórrer amb absoluta normalitat a excepció d’un incident menor, quan un dels assistents va intentar aixecar una estelada que li va ser arrabassada ràpidament pels serveis de seguretat. El mateix va succeir amb una pancarta de dimensions molt reduïdes que va mostrar tot seguit durant uns segons i en què podia llegir-se “Volem votar”. Així mateix, a l’exterior, a l’arribada de la comitiva que presidia Felip de Borbó, un grup reduït de persones va cridar “Viva Espanya” en presència de Puigdemont.
Tots els assistents van coincidir a destacar l’emotivitat de l’audiovisual que va repassar alguns dels millors moments dels Jocs catalans. No van faltar-hi els principals triomfs, com el de Fermín Cacho a la recta de l’Estadi Olímpic o fins i tot la plorada plata del waterpolo masculí, que tanta ira va aixecar en primera instància, malgrat que va acabar sent un pas cap a l’or quatre anys després, a Atlanta’96.
I és que ningú no sembla cansar-se mai de visionar una vegada i una altra uns records que estan gravats a la retina de cada un dels qui van ser presents en aquelles inoblidables jornades de l’estiu del 1992. En el seu discurs, que va tenir algunes picades d’ullet polítiques, el president Puigdemont es va referir a l’ambició catalana a la recerca d’uns Jocs d’Hivern, i també va deixar clar que “els Jocs de Barcelona són el reflex exacte de la forma de ser i d’actuar de Catalunya i de la seva gent; acollidora, emprenedora i il·lusionada, que sempre ha apostat pel caràcter multilateral i els principis que el fonamenten: respecte, diàleg i pacte”. Bach el mirava amb atenció quan va indicar que “Catalunya sempre estarà agraïda i compromesa amb el moviment olímpic, que entenem com un puntal de la pau i la llibertat”. Per concloure, va destacar que “el CAR
“Des d’aleshores l’amistat ens ha unit fent cas del lema ‘amics per sempre’”
simbolitza perfectament el compromís que aglutina les institucions públiques i el món esportiu per construir una societat millor, més justa, més formada i més lliure per mitjà de l’esport”.
Les xifres del CAR reflecteixen l’enorme importància de les instal·lacions per les quals tant va lluitar Josep Lluís Vilaseca, que va rebre una placa commemorativa de mans de Felip de Borbó, Puigdemont i Bach. Bé ho sap Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, que va elogiar “la voluntat esportiva” dels seus conciutadans, “potser per la proximitat del CAR”.
Al Palauet Albéniz, des d’on sortia el primer rellevista amb la torxa olímpica, hi va ser Pasqual Maragall, l’alcalde dels Jocs. “Gràcies, Pasqual, ens vas ensenyar a voler i a estar orgullosos d’aquesta ciutat. Sense la teva generositat no seríem aquí”, li va dir Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
“Barcelona’92 reflecteix la manera de ser catalana, l’aposta pel respecte, el diàleg i el pacte”