Jo i només jo

El discurs del president davant els Boy Scouts provoca consternació

L’organització va emetre un comunicat per matisar que no són partidistes ni donen suport a candidats

Ho ha tornat a fer.

Encara que hi hagi pedagogs que protesten per comparar l’actitud de Trump amb la d’un nen, queda clar que el president dels Estats Units guarda molta relació amb aquella criatura mal educada i corcó a qui Joan Manel Serrat li va demanar una cosa en la seva cançó: “Deja ya de joder con la pelota”.

Els Boy Scouts van celebrar dilluns a West Virginia el seu Jamboree (el festeig que convoquen cada quatre anys), al qual durant els últims vuitanta anys sempre conviden el president del país. En el seu blog, l’organització va oferir uns consells previs per assistir a l’esdeveniment. Entre aquests figuraven “anar hidratats”, comportar-se de “manera educada” i “amable”, a més d’evitar corejar qualsevol “lema divisiu” dels que es van escoltar a la passada campanya electoral, del tipus “construeix el mur” o “empresona-la”, en relació amb Hillary Clinton.

Els Boy Scouts d’Amèrica van emetre ahir un comunicat, després de la intervenció de Trump, que també exerceix de president honorari. Aquest pronunciament no tenia l’objectiu de corregir els 40.000 adolescents (de 12 a 18 anys) que hi van assistir. La seva resposta va voler marcar distàncies amb la conducta de l’adult que hi va intervenir. Així es llegeix que els Escoltes és una organització “totalment no partidista, que no promou posició, producte, servei, candidat polític o filosofia”.

Tot perquè Trump, en lloc d’exercir de president dels Estats Units, es va dedicar una vegada més a confondre l’escenari. Va actuar com un mitinguer, incapaç d’assumir que el càrrec que ostenta va molt més enllà del seu ego o del culte a la seva persona.

“La premsa dirà que sou 200, però sembla que sou 45.000, heu fet un rècord, és un gran honor per a mi”, va arrencar. Aquest principi grandiloqüent va tenir un contrapunt en el següent paràgraf, en el qual va fer una promesa.

“Aquesta nit deixarem de banda la batalles de Washington, ja heu escoltat sobre notícies falses i tot això. Ens centrarem a parlar de l’èxit, com vosaltres, impressionants joves escoltes, podeu assolir els vostres somnis. Qui dimonis vol parlar de política quan estic davant dels Boy Scouts?”.

Tot seguit, com tantes vegades en actes oficials d’alt nivell, es va trair a si mateix i va sortir el Trump de la campanya, el de amb mi o contra mi. En viu i en directe, va amenaçar amb el seu clàssic “estàs

acomiadat” al seu secretari de Sanitat, Tom Price, en cas que avui els republicans no aconseguissin prou vots per afermar la demolició de l’anomenat Obamacare o llei d’atenció mèdica impulsada pel seu predecessor a la Casa Blanca.

Obama, per descomptat, va ser blanc de les seves ires. Va arremetre contra ell per no haver participat en un Jamboree (ho va fer en una ocasió per vídeo, crític per la discriminació als gais), va menysprear Clinton, va presumir de la seva victòria electoral, es va burlar dels mitjans i de les enquestes no afins i va al·ludir a còctels i festes nocturnes.

A les xarxes socials hi va haver rèpliques de pares i mares immediatament. Una va afirmar que “he trencat amb els escoltes”. Una altra va proclamar: “Això és el que ensenyen els escoltes, a ser irrespectuosos amb un president anterior?”.

Barack Obama va ser escolta; Donald Trump, no.