França pacifica Líbia
EL president francès Emmanuel Macron no està de vacances, com molts dels seus antecessors després del 14 de Juliol, i ahir es va involucrar a fons en la resolució del conflicte libi, un Estat sense llei ni ordre des de ja fa sis anys. La iniciativa d’asseure en un castell de la regió de París els dos homes forts de Líbia per primera vegada és un progrés. Es tracta del cap del Govern d’unitat nacional, Faiez al-Sarraj, sostingut per les Nacions Unides però molt feble sobre el terreny, i el mariscal Khalifa Hafter, un senyor de la guerra que controla parcialment l’est del país des del seu feu de Tobruk, que li ha permès recentment aconseguir el control de Bengasi, l’altra gran ciutat líbia de l’est. Egipte i la seva aviació estan brindant un suport decisiu a aquesta figura, cada vegada més reconeguda per França i Itàlia, la qual cosa porta a preguntar-se si es tracta d’un segon Gaddafi, la caiguda del qual –instigada pel president Sarkozy– ha estat qualificada d’“un error” pel president Macron. No és aliè a aquesta correlació de forces el fet que surten molt poques pasteres d’emigrants subsaharians en direcció a Europa des de la costa controlada pels milicians del mariscal Hafter.
La reunió es va tancar amb un acord d’alto el foc que cal prendre amb totes les reserves del món i al qual només els fets atorgaran versemblança. Una cosa semblant es pot dir de l’acord de celebrar eleccions “com més aviat millor”, una vaguetat que no convida a l’optimisme automàtic. No obstant això, alguna cosa es mou a Líbia després de sis anys caòtics que demostren la complicació que suposa passar d’una dictadura revolucionària de quaranta anys a un sistema democràtic, un model inèdit en la història de Líbia.
Encara que el gol se l’hagi apuntat el president Macron, la popularitat del qual ha caigut després del seu enfrontament amb el cap de l’Estat Major francès, el principal beneficiari és el flamant mediador per a Líbia de l’ONU, el libanès Ghasan Salame, que París i Roma proven de reforçar en vista de la seva delicada tasca. Es tracta, a més, d’un càrrec maleït: Salame és el sisè mediador de l’ONU en sis anys (entre ells va figurar el diplomàtic espanyol Bernardino León). Aquest exministre de Cultura libanès, exconseller de l’ONU a l’Iraq, francòfon i francòfil, va ser fins i tot professor d’Emmanuel Macron a la universitat. Té una tasca delicada, molt, però compta amb un avantatge del qual no van disposar els seus predecessors: el suport decidit de França i Itàlia, que per raons diverses consideren prioritari encarar el desgavell de Líbia abans que el caos sigui del tot irreversible.