Certeses i interrogants
Vivim unes setmanes en què les proves d’ADN per verificar si tal senyor és pare o no de qui diu ser-ne fill biològic estan a l’ordre del dia. Les dues més comentades últimament són les de la pitonissa figuerenca que afirma que Salvador Dalí és son pare i les d’un noi valencià que, després d’anys de lluita, ha aconseguit demostrar que Julio Iglesias és el seu pare autèntic, fruit d’unes còpules que va mantenir amb sa mare, la ballarina portuguesa Maria Edite Santos. La situació és tal que El Mundo Today –un dels mitjans de comunicació més creïbles i assenyats, ara que per tot arreu hi ha notícies falses i postveritats a l’engròs– ha publicat una notícia que ha deixat mig país bocabadat. La firma Javi Ramos. El titular diu: “Les proves realitzades a Dalí confirmen que la dona que reclamava la seva paternitat és filla de Julio Iglesias”. Tot seguit el destacat: “No es descarta que el mateix Dalí fos també fill del cantant”. En el text, els detalls del procés d’exhumació del cadàver del pintor, de les proves fetes i la conclusió que, havent nascut la pitonissa el febrer del 1956, quan la va engendrar, Julio Iglesias tenia ja dotze anys, motiu pel qual “no es descarta que tingui germans més grans”. La conclusió final és demolidora: “Segons fonts properes al laboratori responsable de l’experiment, durant el procés de les anàlisis de teixits dos membres de l’equip científic també han descobert que són fills de Julio Iglesias”.
Ja ho deia Galàpet de Tebes, el filòsof grec que vaig esmentar ahir: no et pots refiar mai de ningú, encara que Julio Iglesias no sigui as prop. Al llarg de la història a molts homes els ha pujat la mosca al nas i han sospitat que aquell nen tan bufó al qual li netegen el culet i li canvien els bolquers no és fill seu. Per això té tota la lògica del món que ara hi hagi a l’abast de la població el que en diuen “tests de paternitat low cost”. La notícia la publiquen aquests dies diversos diaris del país. Costen menys de 200 euros: “Hi ha tantes facilitats per al procés que fins i tot es pot sol·licitar un test a domicili, que es realitza amb dos bastonets estèrils per al fill i uns altres dos per al pare. Per realitzar-lo només cal una mica de saliva i mitja hora d’espera perquè els bastonets s’assequin”. Jorge Puente, el director general dels laboratoris LabGenetic, que són els protagonistes de la notícia (imagino que deuen haver-n’hi molts més), diu que en el 30% dels casos el resultat és que l’home que demana el test de paternitat no és el pare biològic del seu suposat fill. Un 30% és un percentatge que en cap cas s’ha de menysprear. El test el demanen principalment els que exerceixen com a pares, però també les mares, fet que m’ha fet pensar en aquell vell acudit en el qual una noia de Lepe li diu al seu nòvio: –Pepe, estic embarassada. –Però, María, ¿estàs segura que és teu?
No et pots refiar mai de ningú, encara que Julio Iglesias no sigui a prop