Els camps de Lleida atreuen temporers que viuen en condicions precàries
El Síndic de Greuges descobreix assentaments que “vulneren els drets humans”
Amuntegats, sense aigua corrent ni llum, estirats en matalassos per tots els racons (els més afortunats) o sobre tires de cartró que fan la funció de llit a la mateixa entrada de l’habitatge. Així viuen una trentena de temporers, la majoria subsaharians, en una casa en males condicions de tres plantes ocupada en ple centre de Seròs, a la comarca del Segrià.
En aquest assentament irregular i indigne els temporers que han arribat al Baix Segre amb l’esperança de trobar feina en la recol·lecció de la fruita hi han trobat empara. “És això o la intempèrie”, afirma un dels estadants. “Aquí és molt difícil trobar un habitatge de lloguer i, si el patró per al qual treballes no t’ofereix un sostre, t’has de buscar la vida”, afegeix el mateix jove.
La majoria de les persones que malviuen en aquesta casa s’han conegut allà. No saben ni quantes persones viuen sota aquell mateix sostre. “La gent arriba, si hi ha un forat poden quedar-se, però si tots els racons estan ocupats se n’han d’anar”, afirma un altre temporer subsaharià que, malgrat aquestes dures condicions de vida, diu que se sent afortunat d’haver trobat un sostre sota el qual pot dormir. Altres compatriotes no han tingut tanta sort i busquen empara en barraques perdudes al mig dels camps del Segrià, dormen en cotxes o simplement a la intempèrie.
Fa poc el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va visitar alguns dels assentaments. Va ser una escapada sorpresa per investigar si les informacions publicades les últimes setmanes en xarxes socials i mitjans de comunicació sobre la precària vida d’alguns temporers desplaçats a la província de Lleida per treballar en la recol·lecció de la fruita eren certes. I Ribó va constatar de primera mà que les condicions de seguretat, salut i higiene d’alguns dels assentaments que va visitar són “extremadament precàries”.
El Síndic ha decidit obrir una actuació d’ofici per continuar la seva investigació. I denuncia que aquests assentaments irregulars “comporten una gran vulneració dels drets humans”. En uns casos, el més precari són les condicions de salut i higiene. En d’altres, com el de la casa sobreocupada de Seròs, el problema principal és la seguretat. En cas que es declarés un incendi a l’habitatge, amb totes les pertinences i estris dels inquilins per terra, les conseqüències podrien ser tràgiques. L’edifici es convertiria en una ratera.
Rafael Ribó recalca que les condicions gairebé infrahumanes de vida de les persones que viuen en aquests assentaments irregulars contrasta, en el cas del Segrià, amb les més que decents instal·lacions on viuen els temporers que han arribat a Lleida després de ser contractats als seus països d’origen pel sindicat Unió de Pagesos. És com la nit i el dia.
És una història que es repeteix un any rere un altre. Les persones que malviuen en aquestes zones arriben sense tenir feina assegurada. Confien que seran contractades per la falta de mà d’obra, tot i que els agricultors cada vegada opten més per la contractació al país d’origen. I això fa que trobar feina, sense tenir-la emparaulada abans, sigui més difícil.
El Síndic ha assenyalat que “es tracta d’una problemàtica transversal i que la responsabilitat no pot recaure únicament en els ajuntaments”. Així que té previst contactar amb la Generalitat i la Diputació de Lleida perquè ajudin a pal·liar la dura realitat que viuen els temporers més desprotegits. Ribó també s’ha adreçat a la Inspecció de Treball de Catalunya per indagar “si han rebut alguna denúncia relacionada amb l’obligació d’algunes empreses vinculades a la recol·lecció de la fruita de facilitar allotjament als temporers”.