Els primers arquitectes catalans
El jaciment de la Draga, a Banyoles, recupera habitatges de fa 7.400 anys
Possiblement és casualitat, però entre l’estudi d’arquitectura que va guanyar l’últim Pritzker, l’anomenat “premi Nobel” de la disciplina, l’estudi RCR d’Olot, i el lloc on van treballar els primers arquitectes “catalans” coneguts hi ha exactament... 22,9 quilòmetres.
Les cometes de “catalans” volen indicar que parlem d’una tribu que va habitar el Pla de l’Estany –molt a prop d’Olot– fa entre 7.400 anys i 7.000 anys, de manera que posar-los un cognom pot resultar tan pantanós com el lloc al qual van arribar.
Les excavacions que acaben de concloure al jaciment neolític de la Draga, al costat del llac de Banyoles, al Pla de l’Estany, revelen les primeres feines arquitectòniques de què es té notícia en aquesta zona de la Mediterrània.
És un dels primers assentaments humans permanents de la península Ibèrica, i l’únic que es coneix construït en fusta.
Mitja dotzena de cabanes, elevades sobre el terreny, amb tota seguretat per salvar les esporàdiques crescudes del llac que tenen a pocs metres.
De fet, a dins del llac hi ha restes de construccions del mateix tipus, de manera que possiblement el perímetre del bassal llavors era diferent. El poblat no devia tenir més de 100 habitants.
La investigació –en la qual col·laboren el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Obra Social la Caixa, la Generalitat i l’Ajuntament de Banyoles– acaba de tancar un quadrienni de treballs, en els quals han participat uns 200 arqueòlegs i en què s’han documentat milers de peces, que ofereixen el conjunt més gran d’eines i béns d’aquella època: al voltant de 200 estris d’ús quotidià, entre elles un arc sencer, i uns altres dos de fragmentats, destrals o pals per cavar; estris domèstics com vasos de fusta, cistelles, cordes (d’escorça de til·ler) o cullerots; centenars de joies, és a dir, restes de petxines que portaven des del mar, a uns 35 quilòmetres; al voltant de 80.000 restes d’animals, bàsicament ossos d’espècies com porcs, cabres, ovelles, cérvols, guineus, bous, cabirols, senglars, guineus, ànecs, peixos...; i mitja dotzena de cases. És a dir, els seus fonaments. No ha aparegut cap resta humana.
Les excavacions han tret a la llum en les últimes campanyes al voltant de 1.000 pilars de cases, la protoarquitectura catalana: robustos troncs als quals feien punta amb destrals de pedra i que clavaven en el fang fins a dos metres. Els fusters de la Draga demostren una gran tècnica i millor coneixement de la matèria primera.
Utilitzen principalment roure, però també arboç i llorer; algunes espècies encara no estan identificades, però s’han conservat de manera excepcional gràcies a haver quedat enterrades i sota l’aigua al mateix temps, amb absència absoluta d’oxigen.
Pel tipus de tall se sap que els troncs van ser treballats per diferents persones; a partir d’allà, els arqueòlegs poden treure conclusions (hipòtesis, almenys) sobre el grau o el tipus d’organització social.
Una de les línies d’investigació prova d’entendre per què exhibeixen banyams. N’hi ha tres de bou, tres de cabra i un de cabirol, que suggereixen algun tipus d’ús decoratiu o jeràrquic. “Eren animals difícils d’obtenir i de conservar, de manera que possiblement mostrar les seves banyes un cop morts indicava poder d’algun tipus”, diu, com a hipòtesi, Antoni Palomo, arqueòleg del MAC i director de l’excavació.
Molts dels pilars de les cases estan superposats, perquè es creu que necessitaven un repàs cada quaranta anys aproximadament. Eren estructures sostingudes en
Aquest és un dels primers llocs amb població sedentària de la Península
aquells pilars, i pel que sembla –no hi ha constància arqueològica– amb els sostres en diagonal, per facilitar la caiguda de les pluges i per la dificultat tècnica de construir parets en vertical.
“La diferència fonamental d’aquest jaciment és la fusta, és únic per l’estat de conservació”, valora Raquel Piqué, professora de prehistòria a la UAB i codirectora de l’excavació.
Els de la Draga són els primers pobladors sedentaris del territori català, els primers que sotmeten el seu entorn ecològic –és una de les àrees més importants desforestades per l’acció humana en la prehistòria: es calcula que entre 15.000 i 20.000 m2; la superfície que tindran les ciutats ibèriques uns 4.000 anys més tard– i els primers que s’hi instal·len per un període prolongat.
S’hi estaran al voltant de 400 anys, segons els últims resultats, encara que amb prou feines s’hagi excavat en profunditat el 10% del jaciment, exactament 148 m2.
Els estudis de pol·linització revelen que aquest grup humà crea una gran clariana al bosc; els nivells de pols arbòria són mínims als voltants de les cases.
Les lentes migracions des del Pròxim Orient (des d’uns 3.000 anys abans) van anar disseminant poblacions, i aquesta és una d’elles. S’ignora per què van abandonar la Draga, encara que en jaciments d’edat similar es va deure a l’esgotament dels recursos naturals dels voltants.
“Que per què s’instal·len aquí? Aixequin la vista. Els de Banyoles hi estan acostumats, però a qualsevol altre això li deu semblar el paradís”, manifesta Palomo.
Una de les àrees de més interès de l’última campanya ha estat el taller de “joieria”, amb desenes de restes d’animals marins que es feien servir com a gra de vidre.
“Amb això podem començar a entendre no només què menjaven i com vivien, sinó fins i tot què sentien”, analitza Palomo. “Pobles com aquest són la base de la nostra cultura, són els primers que s’assenten i que viuen com nosaltres”, afegeix, simulant unes cometes. “Conreen la terra, es cuiden dels seus animals, mengen faves i pèsols...”. La Draga s’ha convertit en els últims anys en un parc arqueològic, amb cabanes reconstruïdes, i es prepara una exposició que obrirà a finals de setembre al MAC, amb totes les troballes. Es preveu construir noves rèpliques de les cabanes amb la informació actualitzada.
Al fang. Dos arqueòlegs, aquest estiu, en plena feina d’extracció de pilars de fusta al jaciment de la Draga. Els pals s’han conservat excepcionalment bé per la falta d’oxigen durant 7.000 anys.
Cabanes. El parc Neolític de la Draga s’ha convertit en un recurs pedagògic, amb la construcció d’algunes cabanes seguint el model que presumiblement es va fer servir aquí fa 7.000 anys.
Sempre humits. Els troncs que s’han recuperat del subsol –aquí, amb els arqueòlegs Xavier Terrades i Raquel Piqué– s’han de mantenir humits fins que rebin tractament al laboratori.