L’Orfeó Català debuta als Proms de Londres amb Simon Rattle
El Palau de la Música acull una mitjana de dos actes al dia, segons dades del 2016
Podria haver estat una temporada funesta per al Palau, amb el judici pel cas Millet en marxa i polèmiques com la de no personarse finalment la Fundació com a acusació particular contra CDC. I tot i això, artísticament no podria oferir més bon balanç. Ni colofó més sonat, perquè gràcies a l’estreta relació entre el flamant director dels cors de la casa, Simon Halsey, i la noble batuta de sir Simon Rattle, aquest estiu l’Orfeó Català i el Cor del Cambra del Palau debuten al prestigiós festival BBC Proms de Londres. Serà el 19 d’agost, amb la London Symphony i Rattle oferint els Gurrelieder de Schönberg. Les 6.500 localitats del Royal Albert Hall per a aquest concert es van esgotar en deu minuts, recordava ahir Halsey. L’actuació, a més, la seguiran en directe per ràdio mig milió d’oients, i dos milions més de televidents la veuran a la BBC quan al cap de dues setmanes es retransmeti en diferit. A més, dos dies abans d’aquesta cita històrica, l’Orfeó actuarà en solitari a la Southwark Cathedral de Londres, aquesta vegada sí, a les ordres de Halsey.
El Palau va presentar ahir la seva memòria del 2016. A grans trets tots els números creixen. Més concerts, més públic, més ingressos, més visites, més mecenatge, més lloguers de sala, més ocupació... i més activitat coral. Sense anar més lluny, l’any passat l’Orfeó va fer, en el marc del seu 125è aniversari, una gira per Itàlia amb la Novena de Beethoven i amb Daniele Gatti al podi. A Barcelona es posava a les ordres d’Iván Fischer amb la Budapest Festival Orchestra, mentre que el Cor Infantil cantava la Passió segons Sant Mateu dirigit per sir John Eliot Gardiner (l’any que ve se’ls endú a Pisa per fer Les vespres de Monteverdi), i el Cor de Cambra girava amb Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvnombre re per interpretar el Rèquiem de Mozart.
D’altra banda, aquesta setmana els cors de la casa tenen presència activa en el Simposi Mundial del Cant Coral que se celebra a Barcelona, cosa que els situa en el punt de mira planetari. “Hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per presentar-nos a la comunitat internacional, estem perfectament preparats”, apuntava en anglès Halsey, també assessor artístic del Palau, després de donar compte dels seus progressos amb el català.
Però el que dèiem. La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música va acollir l’any passat 565 concerts i 78 actes, cosa que implica –assenyalava Joan Oller– una mitjana de dos actes al dia. El director general del Palau ho deia entre orgullós i desbordat. “No crec que puguem continuar creixent”, va apuntar. Tot i valorant l’actual línia de la casa com a “correcta”: “No m’imagino que féssim un decreixement en el de concerts en el pròxim pla estratègic 2018-2021”.
D’aquests 565 concerts, 275 són de programació pròpia, entre els quals cal comptar-ne 118 del cicle Palau a les Escoles. Pel que fa la xifra d’assistents, ja s’acosta al mig milió (441.536), i si hi afegim els 204.153 usuaris de les visites guiades al Palau (que també augmenten un 4,55%) fan un total de 645.689. Això sense sumar-hi les 6.000 persones que van anar a la jornada de portes obertes...
El 2016 ha estat l’any de la Turangalila, amb què va vibrar Dudamel; l’any de la presència de l’orquestra del Concertgebouw; la Filharmònica de Viena amb Harding; Mutter, Kaufmann, Flórez, Jaroussky... o el diàleg entre William Kentridge i Matthias Goerne, recorda Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt. L’any que Plensa va decidir deixar la Carmela a la porta del Palau a petició del veïnat i de l’Ajuntament.
I va acabar amb un compte de resultats positiu de 165.424 euros (després d’amortitzacions netes). Es van ingressar 14 milions (29% de la taquilla; 20% de les visites; 19% de l’explotació de sales; 14% del mecenatge, i 13% de les subvencions públiques), i va haverhi una despesa de 13,4 milions (gairebé la meitat en activitat i el 33% en personal).
Per primera vegada el Palau té dades d’impacte socioeconòmic: segons un estudi, el 2016 la institució va contribuir en 96,83 milions d’euros a l’economia espanyola (64,17 milions si parlem del PIB català) i es van crear, directament o indirectament, 1.058 llocs de treball. A més té dades del perfil d’usuaris dels seus concerts: una mitjana d’edat de 46 anys –56 la dels abonats–, amb més dones que homes (el 54% davant el 46%) i fins a un 26,6% són estrangers. Sobretot nord-americans (17%) i ciutadans de Corea del Sud (10%), que a més escullen concerts amb criteri. Els segueixen els alemanys, japonesos i francesos.
Halsey: “Cal aprofitar cada oportunitat per presentar-nos a la comunitat internacional”