El nou colós
Kamasi Washington
Intèrprets: Kamasi Washington, saxo tenor; Rickey Washington, flauta i saxo soprano; Ryan Porter, trombó; Brandon Coleman, teclats; Patrice Quinn, veu; Joshua Crumbly, contrabaix; Robert Miller, bateria; Jonathan Pinson, bateria Lloc i data: Festival de Jazz de Barcelona. Sala Barts (24/VII/17) Fervent admirador de grans saxofonistes com Pharoah Sanders, Sonny Rollins o Wayne Shorter, fa un parell d’anys el californià Kamasi Washington va debutar com a líder amb un triple àlbum, The epic, i va passar de ser un artista gairebé desconegut a convertirse en la nova sensació de la jove escena del jazz contemporani. Amb una orquestració d’allò més original, que inclou un cor i una formació de corda al costat d’una banda de jazz elèctric, aquest monumental treball de 173 minuts ha concitat els elogis de la crítica i d’un públic transversal que va més enllà dels mers aficionats al jazz.
Després d’actuar diumenge a Sant Sebastià, i com a avançament de la pròxima edició del Festival de Jazz de Barcelona, la sala Barts es va omplir de gom a gom per rebre un Kamasi Washington que tornava aclamat per la multitud a Barcelona un any després del seu debut al Primavera Sound. Abillat amb un vestit tradicional africà, aquest voluminós saxofonista tenor va aparèixer encapçalant un septet per arrencar amb el tema que obre el seu triple àlbum i de títol revelador, Change of the guard. Amb una sonorització massa estrident però que poc a poc aniria millorant, Kamasi va realitzar un autèntic tour de force al llarg d’un brillant i expansiu solo que va reunir espiritualitat, visió còsmica i força dramàtica. Després d’un bonic tema del trombonista Ryan Porter, va aparèixer a escena el vuitè membre del grup i pare del saxofonista, Rickey Washington, per abordar com a flautista una reflexiva composició de Kamasi dedicada a la seva àvia, Henrietta our hero, acompanyat a la veu pel fascinant Patrice Quinn.
El nou colós del saxo tenor va abordar a continuació un dels seus temes favorits de tots els temps, ni més ni menys que Giant feelings, obra de l’inspirat teclista Brandon Coleman i tot un viatge d’allò més funkadèlic. Tot això abans de deixar-nos al·lucinats amb la velocitat i la intensitat de les seves intervencions en un cinemàtic The magnificent 7, coronat per un solo per sucar-hi pa del contrabaixista Joshua Crumbly. La part final es va encadenar a un irresistible Re run, amb una picant conversa entre els dos bateries, Robert Miller i Jonathan Pinson, fins a desembocar en un emotiu The rhythm changes, amb la meravellosa veu de Patrice Quinn i un Kamasi carregat de força espiritual. Sens dubte, dilluns passat vam assistir al gran esdeveniment jazzístic de l’estiu. Sensacional.