“Havia de mantenir la calma”
Mireia Belmonte recull la plata en els 1.500 m lliure, quarta de la seva carrera, darrere la inabastable Ledecky
El dia es va despertar ventós i fresc a Budapest. I de bon matí, Fred Vergnoux (44) va rebre un missatge al mòbil. Li deien: –Avui és el gran dia. Vergnoux, optimista crònic, va respondre aixecant el polze.
A la seva deixebla, la millor nedadora en la història d’aquest país, les coses li havien sortit regular diumenge. Mireia Belmonte (26) s’havia vist fora de les finals en les seves dues primeres proves.
I Vergnoux, en aquella nit incòmoda, s’havia dit:
–Serà dur, però a veure si capgirem les coses.
Després es va posar a llegir. Acostuma a perdre’s en la premsa dels Estats Units. Analitza el Harvard Business Review. Cerca inspiració en personatges històrics. Va localitzar una carta de Michael Jackson. Un manifest firmat el 1979. MJ escrivia: “Seré màgic. Seré un perfeccionista, un investigador, un entrenador, un mestre. Aniré darrere del mètode d’entrenament més increïble. Cavaré i cavaré fins que el trobi”.
A l’empara d’aquestes paraules, Vergnoux i Belmonte van afrontar el matí de dilluns.
Un nou dia. Les semifinals de 1.500 m lliure.
Aleshores Belmonte era una altra. Estava a l’altura del seu cognom. Marcava el segon millor temps, només darrere la formidable Katie Ledecky, i així es perfilava: definitivament, començava a sumar números per assolir el seu primer podi a Budapest. Ahir va rematar la jugada. Va ser segona a la final dels 1.500 m, en 15m50s89 (Ledecky se’n va anar molt lluny, fins a 15m31s82). Ja tenia el seu podi a Budapest. La seva quarta medalla mundial, després de les tres de Barcelona 2013.
Aquest és el moment en què els sacrificis agafen sentit.
Aquests dies els analistes ens han ensenyat una infinitat de xifres. Sabem que Belmonte s’entrena 343 dies a l’any, que ha invertit 16 setmanes en concentracions d’altura a Font Romeu i Sierra Nevada i que suma 80 quilòmetres de natació setmanals. Xifres. Vergnoux prefereix concentrarse en altres coses. Contempla la naturalesa.
“No havia de seguir Ledecky: està en un altre món; es tractava de centrar-me en les altres”
Reflexiona sobre la vida. Llegeix Clayton M. Christensen, professor a Harvard:
“Hi ha tres preguntes que els meus alumnes s’han de fer. Com puc estar segur que seré feliç en la meva carrera? Com aconseguiré que la relació amb la meva dona i els meus fills reforci la meva felicitat? I com ho faré per mantenir-me sempre allunyat de la presó?”. Belmonte és més prosaica: –Del que es tractava era de mantenir la calma. En aquesta distància cal paciència, i no accelerar amb brusquedats. Això va dir ahir, a la zona mixta. Després se la van emportar a la cursa. Tenia sis minuts abans de passar el control antidopatge. Més tard pujava al podi. I després calia suavitzar els músculs.
Una llarga tirada relaxant a la piscina d’entrenament.
Encara ha de resoldre moltes qüestions a Budapest. L’esperen tres proves més, entre les quals els 200 m papallona (les semifinals, avui al matí), un repte superior: a Rio, l’estiu passat, ningú no li va poder plantar cara. Des de llavors és la campiona olímpica de la distància.
–I sabent això, sabent que és la campiona olímpica, s’aixeca cada dia –diu Vergnoux.
–Tot i això, no estic acostumada a disputar aquest tipus de finals –va dir ahir–. Normalment lluito en distàncies de 100, 200, fins i tot 400 metres. Però 1.500 m... L’actuació va ser formidable. I prudent. –No havia de seguir Ledecky... Ledecky (20) va ser la nedadora entregada que molts coneixem. Una estakhanovista que deixa anar cada braçada com si fos l’última.
Ha disputat dotze finals en Mundials. Les ha guanyat totes dotze.
Ahir va saltar a la piscina. I al primer llarg, ja volava a part.
–Està en un altre món. El que jo havia de fer era centrar-me en les altres –va dir Belmonte.
Poca broma. Quatre per a dues medalles. Va mirar cap als dos costats i va pescar. D’un costat venien Hou i l’hongaresa Kapas, molt encoratjada: nedava a casa. De l’altre, Simona Quadarella. –Jo havia d’esperar. I ho vaig fer. Al 1.200 va agafar embranzida. I en els últims sis llargs, ningú no li va poder arrabassar la plata.