Els partits acusen el supervisor de passivitat davant la gestació de la crisi

xò se’ns està escapant de les mans; digue’m, què és el que cal fer?, cal legislar més?’ ni per criticar cap de les nostres mesures”. Mentre va rebutjar que tant Rato com Solbes qüestionessin les provisions anticícliques, sí que va reconèixer haver rebut “moltíssimes trucades” de la banca per queixar-se de l’enduriment de les exigències de capital. Això sí, Caruana va reconèixer ahir que “en l’últim moment” –per tant, quan va coincidir amb el ministre Pedro Solbes–, “me’n vaig anar amb certa frustració que no haguessin fet més cas al Banc d’Espanya”.

Malgrat els arguments exposats, tots els partits de l’arc parlamentari, inclòs el PP, el van acusar d’haver negat l’existència d’una bombolla immobiliària, de no haver controlat els excessos de part de la banca (preferents, taxacions, hipoteques per sobre del 80% del valor de l’immoble), així com de no haver plantejat més mesures al Govern, com més iniciatives legislatives per controlar els problemes amb el crèdit. L’ara director general del Banc de Pagaments Internacionals es va remetre a diferents discursos pronunciats com a governador i a documents del Banc d’Espanya per rebatre aquestes acusacions. I va arribar a demanar que no es confongués el to “moderat, potser excessivament burocràtic” amb “falta d’inquietud”. Segons va detallar, abans d’arribar a ser governador, el 1999, ja va començar a parlar dels riscos del creixement ràpid del crèdit i el 2003, el Banc d’Espanya va alertar per primera vegada del rescalfament dels preus de l’habitatge.

En diverses ocasions, va sortir a col·lació la polèmica carta dels inspectors del Banc d’Espanya del 2006 contra la gestió de Caruana. L’exgovernador va assegurar que la missiva feia referència al fort creixement del crèdit bancari, una cosa que “preocupava” la institució des de feia anys. A més, els va criticar per no haver anticipat, com li va passar al mateix supervisor, la crisi de solvència de les entitats de crèdit.

També hi va haver un últim dard dedicat a Linde, qui precisament en la compareixença que va inaugurar la comissió havia centrat bona part de la seva curta llista d’errors de l’organisme en l’època de Caruana. Aquest va fer referència a la falta de “persuasió” reclamada per Linde fa uns dies al Congrés. “Si algú es creu que amb persuasió es podia haver arribat al nivell de capitalització que es requeria o el nivell de recursos propis per fer front al que venia, crec que hi ha una desproporció en l’ordre de magnitud que és molt elevada”, va reblar Caruana.