“Cal lluitar amb les armes contra Maduro”
Entrevista a Óscar Pérez, el policia que va atacar el TS a Caracas
La tensió torna a créixer a Veneçuela quatre mesos i més de cent morts després que esclatessin les protestes contra el Govern de Nicolás Maduro. Una vaga general de 48 hores ha de culminar, al llarg del cap de setmana, amb més manifestacions d’una oposició decidida a impedir que diumenge se celebrin eleccions a una Assemblea Constituent de tall chavista.
A aquesta resistència civil s’ha incorporat un grup de policies d’elit, encapçalats per Óscar Pérez, responsable de l’atac de fa un mes contra les seus del Ministeri de l’Interior i del Tribunal Suprem. Asseguren que estan armats i que no dubtaran a fer servir la força.
El passat 27 de juny a la tarda, Óscar Pérez, als comandaments d’un helicòpter del Cos d’Investigacions Científiques, Penals i Criminalístiques (CICPC), similar a l’FBI dels Estats Units, va disparar contra els edificis del Tribunal Suprem i del Ministeri de l’Interior i va llançar quatre granades. No hi va haver víctimes.
El president, Nicolás Maduro, va parlar d’“un atac terrorista” fruit d’una “escalada colpista”. L’oposició no va saber com reaccionar. En tres mesos de protestes no hi havia hagut cap acció tan espectacular, tan diferent de les manifestacions en el centre de Caracas i altres ciutats. El règim resisteix, en gran part, gràcies al suport de les forces armades i de la Guàrdia Nacional Bolivariana. No hi ha fissures als cossos de seguretat.
L’acció del CICPC, el protagonisme d’Óscar Pérez, l’únic dels amotinats que ha donat la cara, no entrava en els plans de l’oposició. Els grups polítics i socials que es mobilitzen diàriament van sospitar des del primer moment. Feia diversos anys que Pérez treballava per al règim i fàcilment podia ser un instrument de Maduro. Després de l’atac, el president va poder dir que ja no s’enfrontava a un moviment popular sinó a uns colpistes de dretes. Amb aquest argument és més fàcil justificar una repressió encara més dura de les protestes i de l’oposició.
Un mes després, Óscar Pérez resisteix amagat a Caracas, decidit a continuar lluitant, amb les armes si cal, contra el règim chavista. Dimarts va parlar amb La Vanguardia, una entrevista atípica, a base de notes de veu que vam intercanviar a través de xarxes segures controlades per intermediaris de confiança.
“Formem part de la resistència”, explica, un moviment crític amb l’oposició perquè creu que es massa tova amb Maduro. “L’únic que volem és la unificació de tots els veneçolans per sortir d’aquest narcorègim, aquesta dictadura i aquesta tirania”.
Pérez parla en plural perquè assegura que forma part d’un grup ampli d’agents revoltats. No dona detalls però informa que 18 van anar detinguts dilluns en una batuda de la qual ell va escapar per molt poc. Ahir mateix, aquests amotinats van difondre un comunicat en el qual asseguraven que representen el 95% dels agents del CICPC. Parlen de “guerra contra un govern de delinqüents” i demanen a la resta de forces policials i militars que se’ls uneixin.
Óscar Pérez té 36 anys i admira la valentia dels joves que s’enfronten amb pedres als gasos i canons d’aigua de les forces antiavalots, però considera que les armes seran necessàries per enderrocar Nicolás Maduro, especialment després que el mateix president, el passat 28 de juny, digués que recorrerà per força militar per defensar la revolució bolivariana. “El que no va poder aconseguir-se amb els vots ho aconseguiran les armes”, va assegurar el mandatari.
El grup que acompanya i protegeix Pérez està armat i també sembla disposat a utilitzar les armes. “La sang que corre per les nostres venes és llibertadora, com ho va ser la del nostre llibertador. Nosaltres creiem que cal lluitar, cal lluitar amb les armes i cal defensar-se d’aquests esbirros que ataquen amb mort i amb por”.
De moment, creu que és impossible una sortida negociada al conflicte. La mediació de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero considera que serà infructuosa. La proposta d’abandonar el carrer a canvi que Maduro retiri la Constituent i convoqui eleccions presidencials no convenç Pérez. “No estem disposats a negociar amb un homicida, un genocida, un narcotraficant, amb gent sense valors. L’única negociació és que lliuri el poder al poble. No deixarem els carrers fins que assolim la llibertat”.
L’opció d’una sortida pactada divideix l’oposició. Molts opositors creuen que Maduro no té paraula i que si deixen el carrer no faran més que facilitar la seva deriva autoritària. “A través del raonament –explica Pérez– aquestes persones no abandonaran el poder. El Govern ha comès tants delictes, des de violació dels drets humans a narcotràfic, que no té cap altra sortida que perpetuarse en el poder”. Assegura que té
proves de tortures a les presons veneçolanes, que amics i familiars han patit aquesta brutalitat “amb bosses i descàrregues elèctriques”.
El CICPC lluita, principalment, contra el narcotràfic i el crim organitzat. Óscar Pérez, en el moment de la seva deserció, era el cap d’operacions aèries d’aquest grup. Disposava dels helicòpters i a les seves ordres tenia als pilots del cos. “Tota la unitat estava a càrrec meu”, assegura. Per això la tarda del 27 de juny va poder agafar una de les aeronaus sense aixecar sospites. “Ho teníem tot planejat. Fa vuit anys que volo per sobre de Caracas, tinc amics dins de la força aèria i conec molt bé les limitacions dels radars i de la defensa antiaèria”.
Pérez deixa clar que va planificar l’atac per no ferir ningú. Malgrat els trets i les granades, malgrat que hi havia una festa amb 80 persones al Ministeri de l’Interior i una sessió en marxa de la sala Constitucional del Suprem, assegura que ningú no va córrer perill. “No vam ferir ningú perquè creiem en la vida i no en la mort. Estem al servei del poble”.
A més de pilot, Pérez és bussejador de combat, paracaigudista i membre d’una de les unitats més selectes del CICPC, la brigada d’accions especials, que actua en situacions d’alt risc com segrestos amb ostatges.
Entre els amotinats assegura que hi ha investigadors penals, a més d’altres agents igual de preparats que ell. “Si som atacats –adverteix–, farem servir les nostres armes per defensar-nos i també per defensar el poble”. A continuació esmenta l’article 65 del codi penal, que legitima l’autodefensa.
Després d’atacar el Tribunal Suprem i el Ministeri de l’Interior, Pérez va portar l’helicòpter fins a Osma, una població costanera a 85 quilòmetres de Caracas. Explica que va fer malbé les aspes provant de posar-lo a terra al mig d’una zona boscosa i que va fugir a peu, durant tres dies, fins que va poder assolir un lloc segur a la capital veneçolana.
Des d’aleshores, i malgrat estar en recerca i captura, participa en les protestes. El passat dia 13 es va presentar en una d’elles, a Caracas, i va llegir un comunicat abans de desaparèixer en una moto. “Estem amb els nois –ens diu–. Els protegim dels paramilitars, armats i pagats pel Govern, els mal anomenats col·lectius. Fem avançades d’intel·ligència i contraintel·ligència. Sabem amagarnos i desplaçar-nos dins d’una zona per aconseguir el nostre objectiu”.
La joventut és la seva gran preocupació. Ha treballat en tasques socials, amb grups com la Fundació GV33 i Fundajoven, per pal·liar els estralls de la pobresa i la violència. Fa dos anys va protagonitzar un film en el qual els herois no són els delinqüents, sinó els agents del CICPC. “Vaig fer la pel·lícula per demostrar als joves que idolatren la violència que els policies també tenim una vida excitant, i que som en el costat correcte de la història”.
Óscar Pérez va perdre el seu germà fa uns mesos, apunyalat en un atracament, i ha tret els seus tres fills de Veneçuela. “Me’n podria haver anat amb ells –confessa–, però això hauria estat renunciar al meu país, i vaig optar per quedar-me a lluitar. Si estem en aquesta lluita és per rescatar els valors, la moral i els bons costums. Aquesta és la nostra tasca i ho seguirà sent després d’això”.