Maduro manté la Constituent en una Veneçuela a punt del caos
Vaga general de 48 hores mentre creix la pressió diplomàtica contra el règim
Els veneçolans es preparaven ahir per a un nou xoc, previsiblement el més dur, entre un règim cada vegada més autoritari i una oposició democràtica que reclama eleccions presidencials.
Els supermercats van quedar desproveïts de productes bàsics, davant la provisió per una població que ahir va afrontar el primer dia d’una aturada general que ha de culminar avui a mitjanit. Coincidirà així amb el tancament de la campanya electoral que el chavisme ha organitzat de cara a les eleccions de diumenge a una Assemblea Constituent que, si el president Nicolás Maduro no rectifica, suposarà el final de la democràcia a Veneçuela, com ha denunciat l’OEA.
La situació és tan crítica que milers de veneçolans han travessat la frontera colombiana a la recerca d’un refugi que els protegeixi de l’anunciada violència. Hi ha quinze milions d’armes il·legals al país i el règim, com ha quedat demostrat en aquests quatre mesos de violència, arma grups paramilitars que sembren el pànic entre la població. Més de cent persones han mort en les protestes. Ahir, un home de 30 anys va morir a Mérida durant una de les marxes de protesta i l’alcalde de la ciutat va atribuir la responsabilitat als agents de la força pública.
Maduro manté l’estat de màxima alerta militar i ha desplegat 232.000 agents per garantir el vot de diumenge. Tretze països de l’OEA, tot i això, li han demanat que ho reconsideri. El mateix ha sol·licitat la UE, que ahir va exigir mesures urgents que rebaixin la tensió i tornin a obrir la porta a una sortida negociada. En això camina, precisament, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que s’ha entrevistat a Caracas amb uns i altres sense que, de moment, hagi transcendit algun avanç.
Els Estats Units, per la seva banda, han imposat sancions econòmiques a 13 alts funcionaris, militars i directius de PDVSA, la companyia petroliera estatal.
La capital va tornar ahir a quedar dividida, com és habitual des que a començaments d’abril van començar les mobilitzacions populars. La jornada va ser més o menys normal als barris occidentals, més pobres i chavistes, mentre que les persianes dels comerços van estar abaixades i els carrers tallats a la zona oriental, més rica i antichavista.
La patronal Fedecámaras, la més important del país, va secundar l’aturada. El Govern, per la seva part, va obligar els 2,8 milions de funcionaris a què anessin a treballar i els va comminar, així mateix, que diumenge vagin a votar.
L’Assemblea Constituent, segons els plans de Maduro, es reunirà per primera vegada el 3 d’agost. Estarà per sobre del Govern i de l’Assemblea Nacional, avui domi-
nada per l’oposició, que es quedarà sense poder efectiu. La seva missió serà redactar una nova Constitució i només a ella li competirà decidir quant de temps es manté en el poder.
Com que l’oposició democràtica boicoteja la Constituent, a les paperetes només hi haurà candidats chavistes. D’aquí l’alarma que la nova Carta Magna consolidi l’autoritarisme del règim i posi fi a la democràcia a Veneçuela.
L’Assemblea estarà formada per 545 delegats. D’ells, 173 seran elegits pels sindicats, els pensionistes, els estudiants i altres col·lectius. La resta (364) s’escolliran per votació. El vot, tot i això, està dissenyat per afavorir les zones rurals i més endarrerides, feu del chavisme. L’estat de Táchira, per exemple, amb 826.000 habitants, tindrà 31 delegats,
Ampli desplegament militar de cara al vot de diumenge, que l’oposició boicoteja i l’OEA denuncia
mentre que Zulia, amb el triple de població i molta més prosperitat, només en tindrà 23. A cada municipi, així mateix, li correspon un delegat sense importar la seva població.
L’oposició va convocar una aturada de 24 hores la setmana passada i va organitzar un plebiscit simbòlic contra el règim que va mobilitzar 7,5 milions d’electors, una xifra similar a la de vots que va aconseguir en les legislatives de l’any passat.
Les mobilitzacions contra Maduro troben molta raó de ser en l’extrema precarietat econòmica de la majoria de famílies, segons revela un estudi de Càritas publicat aquesta setmana. Si una família necessita, com a mínim, 160 euros al mes per subsistir, avui no en guanya més de 10. Fins i tot sumant els 34 euros en què està valorada la cartilla d’aliments que facilita l’Estat, està condemnada a passar gana.