Rússia creu que les noves sancions “maten” la reconciliació amb els EUA
Si encara quedava a Moscou alguna esperança de millorar les relacions amb Washington, amb Donald Trump com inquilí de la Casa Blanca, es va esfumar ahir així que va arribar a la capital russa la notícia que la Cambra de Representants dels Estats Units havia aprovat la passada matinada un paquet de noves sancions contra Rússia. Destacats senadors demanaven ahir una “resposta que faci mal” a l’adversari. El Govern rus preferia afrontar aquest tema amb calma, però confirmava que hi haurà una resposta i constatava que les perspectives de normalitzar les relacions s’esfumen.
El text aprovat a Washington, amb 419 vots a favor i només 3 en contra, imposarà sancions a Rússia no només per la seva suposada interferència en les passades eleccions presidencials dels EUA, sinó també per la seva activitat militar a l’est d’Ucraïna i la seva annexió de la península ucraïnesa de Crimea el 2014. La nova llei, que també inclou sancions contra l’Iran i Corea del Nord pels seus assajos amb míssils balístics, va ser consensuada fa una setmana per republicans i demòcrates. Això els assegura una àmplia majoria en el Senat, que ha de ratificar el text en els propers dies, la qual cosa deixaria sense valor un possible veto de Trump. A més, estipula que en el futur el president dels Estats Units no podrà aixecar sense el permís del Congrés les sancions contra Rússia.
Amb aquest escenari, el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, creu que les relacions amb els EUA entren “en un terreny desconegut, tant polític com diplomàtic”. I va acusar els legisladors dels Estats Units de prendre una decisió sense sentit. “Fan un pas molt greu en direcció a la destrucció de les perspectives de normalització de les relacions amb Rússia”, va dir el diplomàtic.
A Moscou s’havia format la idea que amb Trump es podria treballar per reparar unes relacions que han caigut a nivell semblant al de la guerra freda. Però després de les acusacions que Rússia va interferir en les eleccions presidencials i els escàndols dels contactes russos de l’entorn de Trump es donava pràcticament per descartat. “L’esperança és l’últim que mor, però mor. Pel que es dedueix de la votació monolítica en la Cambra de Representants, no hi haurà ni avenç ni normalització”, va teclejar a Facebook Konstantín Kosatxov, que presideix la Comissió d’Exteriors al Senat rus, i va demanar una resposta “dolorosa” als EUA.
La Unió Europea també va expressar les seves preocupacions, ja que les noves sancions podrien afectar els interessos de seguretat energètica de la UE, com va assenyalar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, qui va advertir que “en qüestió de dies” la UE podria respondre si els seus interessos econòmics es veuen afectats. El lema “America first no pot significar que els interessos d’Europa siguin l’últim”, va asseverar.
Diversos països membres van mostrar també el seu enuig, ja que la nova llei pot afectar el projecte de gasoducte que portarà el gas rus a Alemanya. I també a les empreses europees que treballen en el manteniment i modernització de les estructures d’energia a Rússia, limitant-los per exemple l’accés als crèdits de bancs dels Estats Units.