Forats a la malla
Al Partit Popular li està fallant la malla protectora davant la gran audiència. Sota la mirada ansiosa dels mitjans de comunicació i el martelleig nerviós de les xarxes socials, el president del Govern d’Espanya es va veure obligat a declarar ahir com a testimoni en un dels judicis del cas Gürtel, la trama de corrupció política més gran descoberta fins ara a Espanya, que va costar la carrera al seu primer jutge instructor, el magistrat Baltasar Garzón.
Incòmode i malhumorat, Mariano Rajoy es va asseure a l’interior del seu pitjor relat. El Partit Alfa no aconsegueix sortir del marc narratiu de la corrupció. No aconsegueix capitalitzar la millora de l’economia. Un any després de les últimes eleccions generals, torna a estar en davallada. Avui podria situar-se per sota dels set milions de vots. Dos sondejos recents –atenció– detecten un repunt de Ciutadans, especialment intens a Madrid i a l’Espanya del Sud. La malles protectores –la jurídica i l’electoral– presenten forats.
La Brigada Aranzadi no va poder evitar a l’abril que Rajoy fos cridat a declarar com a testimoni. Una decisió sense precedents en la judicatura espanyola. Els magistrats José Ricardo de Prada i Julio de Diego van imposar el seu criteri al president del tribunal, Ángel Hurtado. Dos a un. Ni la Fiscalia, ni l’Advocacia de l’Estat, ni les defenses no van poder frenar la convocatòria. Al maig, una altra vegada amb el vot en contra del jutge Hurtado, la sala va desestimar la petició de Rajoy de testificar mitjançant videoconferència. En temps de Federico Trillo, el gran teixidor de les complicitats del Partit Popular amb la magistratura, aquestes coses no passaven. Signe dels temps. Hi ha forats a la malla.
Amb més de trenta-cinc anys d’experiència política a sobre, Rajoy és un home aparentment impertorbable. Juntament amb José Luis Rodríguez Zapatero és un dels presidents espanyols amb més domini de les emocions. Adolfo Suárez va patir mal d’altura. Felipe González va tenir tardes de malenconia. José María Aznar presenta evidents desitjos de grandesa. Rajoy conrea la llegenda de la impassibilitat. Ningú, o gairebé ningú, no sap el que hi ha darrere de la seva cuirassa. Ahir es podia llegir un rictus amarg al seu rostre sense emocions. Rajoy és fill d’un magistrat –Mariano Rajoy Sobredo– que va ser president de l’Audiència Provincial de Pontevedra. El pare encara viu i el seu fill es cuida d’ell a Moncloa. L’avi, el jurista Enrique Rajoy Leloup, va ser secretari de la comissió redactora del primer estatut d’autonomia de Galícia, fet avortar el 1936 pel cop de Franco. Apartat de la càtedra, va poder tornar a exercir l’advocacia el 1952. Per Mariano Rajoy Brey ahir va ser un dia trist.
No va actuar per a l’opinió pública. No va anar a buscar l’absolució mediàtica, segurament impossible. Les tricoteuses de les xarxes socials no descansen. Rajoy va seguir una estratègia estrictament processal, orientada a sortir indemne de l’interrogatori, sense perjudicar els acusats, que van tenir el gest de no presentar-se a la sessió del judici, assistència que no era obligatòria. Mariano Rajoy va poder seure a l’estrada, a la mateixa alçària que el tribunal, i es va estalviar
Rajoy tanca malament el curs, Sánchez sobreactua; la legislatura es juga a la tardor a Catalunya
els contraplans de Luis Bárcenas, Francisco Correa i Pablo Crespo durant la seva declaració. Hi ha forats a la malla, però el Partit Alfa encara disposa d’importants recursos escènics.
Rajoy tanca malament el curs, vuit mesos després de la tortuosa investidura. Pedro Sánchez possiblement va sobreactuar ahir al demanar la immediata dimissió del president. Aquest tipus de declaracions només tenen consistència si van acompanyades d’una amenaça de moció de censura. La legislatura es juga a la tardor a Catalunya. Alemanya i França observen.