Política i corrupció
La compareixença del president Rajoy com a testimoni en el judici del cas Gürtel és un símptoma de normalitat democràtica. És la primera vegada que un president del Govern compareix com a testimoni davant, o al costat, de l’Audiència Nacional. Les respostes de Rajoy no van afegir llum a un dels molts casos de corrupció que afecten el partit d’un govern que té a molts ex alts jerarques a la presó, pendents de judici i investigats.
Rajoy va respondre a les preguntes amb la pretensió que qui té la responsabilitat política d’una campanya o d’un partit pot ignorar una qüestió tan elemental com el finançament de l’organització. Va separar la política de la intendència. No dic que un president de campanya hagi de saber fins als més petits detalls d’ingressos i despeses. El que em sembla lògic és que qui dirigeix un partit conegui d’on provenen els ingressos, les donacions i els favors polítics que es puguin desprendre d’ajuts econòmics rebuts. Aquesta separació entre la política i els recursos que es mouen al seu voltant no és creïble. En una qüestió tan principal el responsable es qui dirigeix la campanya o el partit.
La justícia seguirà el seu curs i arribarà a les conclusions pertinents a l’hora de dictar sentència. Però penso que no es tracta de legalitat sinó de comportaments davant el fenomen més nociu per a les llibertats com és acceptar la corrupció com a una cosa habitual, en tot cas, com un repte que cal superar en els tribunals i a partir d’aquí recuperar la normalitat.
El poder sol anar associat a la corrupció quan s’exerceix des de majories absolutes o quan es porta massa temps governant. La corrupció es converteix en un fenomen perjudicial per a tots quan no es concentra en un acte
Quan un polític és sospitós de corrupció hauria de tenir la decència d’abandonar els seus càrrecs
sinó que s’ha convertit en un estat, estat personal o social, en el qual un s’acostuma a viure.
La corrupció creix en un ambient de triomfalisme en el qual les irregularitats no es cometen només per l’amistat sinó, principalment, per la complicitat i els interessos dels actors públics i les seves ramificacions en la societat civil.
No hi ha mans innocents en la política i són escassos els partits amb un full de serveis lliure de taques. Però quan la corrupció, que no s’erradicarà mai del tot, és acceptada com un mal menor de la política es comet un greu delicte contra la justícia que acabarà afectant les llibertats de tots.
Aquestes reflexions es poden aplicar al Partit Popular i a la resta de formacions que estan sent investigades pels tribunals. A Catalunya esperem la sentència del cas Palau i la instrucció del cas conegut com el tres per cent que afecta de ple a l’antiga Convergència. La corrupció crea desigualtats i injustícies irreparables.
Quan algú és sospitós de corrupció hauria de tenir la decència de fer un pas enrere i dedicar-se a altres coses. No poden continuar com a servidors públics sospitosos.