Cantar per poder respirar
CAMILA VARGAS ESTRADA (1995-2017) Cantant
Camila Vargas, una noia que va fer realitat el seu somni de ser cantant, tot i haver estat trasplantada de pulmons dues vegades, ha mort als 22 anys demostrant que, malgrat les adversitats, no es pot deixar mai de lluitar pels propis somnis.
Filla de Gladys Estrada i de Jorge Enrique Vargas, la Camila va néixer a Veneçuela de manera prematura. Als 15 dies va patir la seva primera pneumònia, i ja sempre més va viure entre hospitals i lluitant per sobreviure a una malaltia rara: una fibrosi pulmonar idiopàtica que va endurint i atrofiant els pulmons a poc a poc, amb efectes col·laterals en el creixement i desenvolupament motor.
Ja des de molt petita va demostrar talent i passió per cantar i escriure cançons; i no deixava mai de fer-ho, perquè deia que la feia feliç i l’ajudava a respirar millor.
El 2004 el seu estat va esdevenir crític i l’única possibilitat era un trasplantament de pulmons, que no es podia fer al seu país. Els seus pares es van activar a fons per salvar la seva filla, i una mobilització popular important va aconseguir recollir els fons necessaris per traslladar-la a Barcelona i operar-la a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Amb 10 anys va poder tornar a caminar, anar a l’escola i continuar somiant a ser cantant.
Però quatre anys després va patir una nova pneumònia que li va provocar rebuig, i altre cop va quedar a només un 25% de capacitat pulmonar, asseguda en una cadira de rodes i permanentment connectada a l’oxigen. L’única solució era un retrasplantament, però a Espanya només sis menors l’havien superat.
A través de la fundació Ànima, ens vam conèixer quan jo anava a escalar l’Everest, i ens vam fer la promesa que jo arribaria al cim del món i l’hi dedicaria, mentre que ella superaria aquesta greu operació i em dedicaria la seva primera cançó. Tots dos vam complir la nostra part del tracte, i tot plegat va generar un flux d’accions i coincidències positives que es van materialitzar en un projecte coordinat per la música Mònica Sans i patrocinat per la fundació Grup Sifu juntament amb una campanya de micromecenatge, que va portar a editar un disc sencer de les cançons de la Camila titulat Lo puedo conseguir, per al qual va adoptar el nom artístic de Chance (oportunitat en anglès).
Semblava que tot anava bé i durant uns anys va viure la millor etapa de la seva vida. Amb el nou trasplantament es trobava millor que mai, i estava en una fase molt creativa, amb molta gent que la seguia per les seves cançons i la seva actitud de persona lluitadora fins a l’extrem. Però el 2015 va patir un nou rebuig, i una nova operació era inviable. El passat 15 de juny, ens va deixar.
Ens deixa poques cançons, però destil·lades a partir d’un esforç ingent per fer una cosa tant bàsica com és respirar, i totes plegades són un himne a l’esperança i l’optimisme.
La Camila no era rica, ni famosa, ni havia assolit grans fites de rellevància pública, però podria representar una de les moltes persones anònimes que lluiten cada dia per sobreviure intentant ser felices. Havia tingut molt mala sort amb les circumstàncies, però en canvi hi aplicava sempre una actitud molt positiva, tot aconseguint generar una bona energia que sempre l’envoltava de molta gent que l’estimava i ajudava, especialment una mare que ho va sacrificar absolutament tot perquè ella tingués una vida digna.
L’existència de la Camila ens recorda que el coratge es demostra intentant ser feliç cada dia encara que la vida t’hagi repartit males cartes.