Sant Sebastià intenta posar fre al “turisme descontrolat”
JOKIN LECUMBERRI Sant Sebastià
El Boulevard donostiarra està atapeït un dia més. El passeig que uneix la Part Vella de la ciutat amb l’Eixample i el pont del Kursaal amb l’Ajuntament és una mescla d’idiomes, que es creuen a les seves terrasses i gelateries. El període estival multiplica la població de Sant Sebastià, la destinació turística amb més rendibilitat d’Espanya, només superat per Barcelona.
El creixement de les xifres, tot i això, ha portat el Consistori a replantejar-se el model turístic en una aposta per la sostenibilitat i l’equilibri per evitar morir d’èxit.
Amb un total de 1.250.000 pernoctacions anuals, la capital guipuscoana –no arriba als 200.000 habitants– considera que ha arribar al límit màxim de turistes. Els establiments hotelers, de fet, voregen aquests dies el ple. Davant la quantitat, l’Ajuntament vol apostar per la qualitat a través d’un Pla Director, una mesura que inclou en primer lloc la persecució dels pisos vacacionals que no tenen llicència. Sant Sebastià ja n’ha tancat més de 120.
“Cal evitar els efectes negatius d’un desenvolupament descontrolat per poder garantir la qualitat de vida dels donostiarres”, explica Ernesto Gasco, regidor de Turisme.
L’Ajuntament declararà la Part Vella com a “zona saturada d’activitats econòmiques”, una denominació que impedirà obrir-hi noves botigues i establiments turístics, en un intent per “preservar l’espai urbà propi”. En aquest sentit, no es descarta un pla d’intervenció i es valora una regulació del paisatge de la ciutat que eviti la proliferació sense control dels expositors a peu de carrer, així com dels rètols comercials i anuncis.
Al mateix temps es preveu la creació d’una taxa turística per als visitants. Els ingressos es reinvertirien en activitats relacionades amb el sector. Sant Sebastià Turisme aposta per una regulació a tot Euskadi que atorgui autonomia a cada ciutat per a la seva aplicació, un projecte d’ordenació d’aquesta mena d’allotjaments que l’Executiu d’Urkullu ja planeja enviar al Parlament basc al llarg d’aquesta legislatura. Segons els càlculs de l’Ajuntament donostiarra, la taxa reportaria uns dos milions d’euros anuals a la ciutat. “Totes les destinacions que aposten per la qualitat han d’emprendre inversions importants”, va justificar Gasco.
La promoció de la capital donostiarra és un altre punt important dins del pla. En una ciutat que se situa com a la quarta destinació d’Espanya i la més ben valorada entre les que no arriben als 200.000 habitants, es vol supeditar el creixement a la qualitat. L’estratègia incideix en les campanyes publicitàries específiques i rebutja les generalistes, en un intent per ser un “referent del turisme urbà europeu” i apuntant cap a camps com el turisme professional i de congressos així com el gastronòmic i cultural, dos reclams tradicionals de la ciutat.
“La nova planificació –subratlla Gasco– suposa un canvi significatiu: abans es buscava la promoció de la destinació mentre que ara es pretén aconseguir una bona gestió de la marca Donostia”. L’objectiu és assegurar un creixement sostenible d’una ciutat atapeïda aquests dies de visitants i activitats que, ara per ara, només exhibeix uns quants “Tourists go home”, a la Part Vella.