Lily Collins combat l’anorèxia
La filla de Phil Collins protagonitza un film sobre la malaltia que ella mateixa va tenir
Des que es va convertir en figura per dret propi gràcies al seu paper protagonista a Blancaneu (Mirror, mirror), juntament amb Julia Roberts, l’única filla de Phil Collins va tenir molt clar que la fama era una bona plataforma per lluitar per les causes justes i per això es va convertir en una capdavantera de la campanya per posar fi a l’assetjament escolar.
I en els últims mesos l’actriu de 28 anys ha iniciat un nou combat, afegint-se a la causa de difondre la dura realitat de l’anorèxia, un trastorn alimentari i malaltia mental de què rarament s’ocupen el cinema i la televisió.
En realitat, fa temps que Collins treballa en el tema, ja que al març va publicar el seu llibre Unfiltered: no shame, no regrets, just me (Sense filtres: sense vergonya ni penediments, només jo), on explicava els seus problemes amb l’anorèxia durant la seva adolescència, una etapa negra que va arribar al seu punt màxim quan te- nia 16 anys. I Netflix ja ha estrenat aquest mes en tot el món el film To the bone (fins als ossos), que ella va voler protagonitzar precisament perquè explica la història d’una estudiant d’art que té anorèxia i que intenta recuperar-se seguint el tractament inusual del metge que encarna Keanu Reeves.
La pel·lícula és el debut com a realitzadora de cinema de Marti Noxon, una productora de televisió que també va viure en carn pròpia el que descriuen les escenes del film. Segons va explicar Collins en les entrevistes que va concedir abans del llançament de la pel·lícula, acabava de completar el primer capítol del seu llibre quan li va arribar el guió escrit per Noxon, de manera que va sentir que la cridava el destí i que havia de participar en el projecte.
Collins, que va baixar notablement de pes per acompanyar el viatge de la protagonista de la història, assegura que no hi va haver cap petició en aquest sentit per part de la directora perquè ho fes: “Soc actriu i jo tenia la responsabilitat d’assemblar-me al personatge tant com pogués. Com a tal, de vegades puges de pes, de vegades baixes, et canvies el color dels cabells i et transformes físicament i emocionalment per a cada paper que fas”.
“Jo volia homenatjar la noia de 16 anys que vaig ser i que va passar per totes aquestes coses –va afegir–. Per aconseguir-ho vaig haver de canviar físicament. És cert, vaig baixar de pes, però va ser sota la supervisió d’un nutricionista i de la meva mare, de la directora i dels productors. Va
Per protagonitzar ‘To the bone’ (fins als ossos) va baixar de pes sense por de recaure en el trastorn alimentari
ser un ambient molt segur per a mi”. No va témer patir una recaiguda perquè en la seva adolescència, va puntualitzar, no estava tan informada sobre els riscos de l’anorèxia i va cometre errors que ara no podien repetir-se.
Collins també va revelar que mentre filmava To the bone va haver de fer la promoció de La ex-
cepción a la regla –el film de Warren Beaty que li va valer la nominació al Globus d’Or a millor actriu–, i algunes publicacions no la van voler posar llavors en portada, ja que malgrat que sabien que havia baixat de pes per a un paper no volien promoure com a model la imatge d’una dona tan prima. En lloc d’ofendre’s, Collins se sent orgullosa que hagi estat així, ja que pensa que va ser una actitud responsable per part dels editors.
Per bé que certament tant la seva intenció com la de la directora del film va ser la de difondre per poder prevenir, no han faltat els que assenyalen que la cinta també pot funcionar com un desencadenant per als qui tenen un conflicte amb la seva imatge i que el retrat meticulós de les estratègies de la protagonista per baixar de pes pot portar a intentar emular-les pels qui tenen la malaltia.
L’actriu no s’ha acovardit davant les crítiques i ha replicat: “Estic molt orgullosa del que hem fet perquè, si aconseguim que continuïn les converses sobre un desordre de què rarament es parla, hem aconseguit la nostra missió”.