Butterfly i la bomba atòmica
Peralada ambienta el clàssic de Puccini en el Nagasaki de 1945
Com tants altres clàssics de l’òpera, Madama Butterfly no ha estat exempta de reinterpretacions. Calixto Bieito la va situar amb encert en un mercat de turisme sexual al sud-est asiàtic. Mario Gas –en una versió que ara reposa el Teatro Real– en un plató cinematogràfic dels anys trenta... i, bé, després també hi ha la temptació de traslladar-la al Nagasaki de la bomba atòmica.
És el que ha fet Joan Anton Rechi per a la producció d’aquest any del Festival de Peralada que es podrà veure els dies 7 i 9 d’agost. La seva és una Madama Butterfly que pretén entroncar amb la situació de desesperació que viu la gent en una guerra, perquè això “justifica” d’alguna manera els vils actes de Pinkerton, el protagonista. L’oficial de la marina dels Estats Units abandona la geisha Cio-Cio-San, més coneguda com a Senyora Butterfly, i després li reclama el fill que ha tingut per criar-lo amb la seva esposa americana, “una dona de debò”, segons diu el llibret.
Si, com diuen alguns estudiosos, aquest títol de Puccini es basa en esdeveniments que realment van passar a Nagasaki a començaments dels anys 1890 (l’òpera es va estrenar quinze anys després), el que ha fet el director d’escena andorrà –prolífic aquest estiu a Catalunya, perquè firma el muntatge goyesc d’Il trovatore al Liceu– ha estat traslladar l’acció mig segle més tard. Això sí, sent fidel al subtítol que l’autor va donar a la història: “Una tragèdia japonesa”.
“Puccini deia que era una tragèdia i jo tinc la sensació que es fa sempre com un melodrama. Trobo a faltar la inefabilitat del destí”, assegura Rechi. “El principal aspecte per muntar aquesta tragèdia japonesa, no sent jo un Zhang Yimou, era treure-la del Japó, per la qual cosa vaig pensar que podríem situar-la al consolat dels Estats Units a Nagasaki. Aquell seria un lloc on Madama Butterfly se sentiria més desvalguda i desubicada, fora del seu ambient. I té sentit amb el llibret, perquè en un moment donat hi diu que ella ha estat al consolat. De manera que en el meu muntatge es casen allà, a la primera part, i, ja a la segona, després de caure la bomba atòmica, ella es troba amb el consolat destruït. I hi tornarà cada dia, com si fos Penèlope, pensant que és on l’anirà a buscar l’estimat quan torni. Perquè la ciutat està arrasada”.
La gran bandera americana del consolat –que quan va aparèixer en escena va causar estralls entre el públic de Duisburg (Alemanya) en l’estrena del muntatge just el dia que Donald Trump prenia possessió del seu càrrec de president– li serveix a la geisha per construir-se una tenda de campanya i sobreviure amb el seu fill i la seva serventa, Suzuki, paper vocalment preciós que aquí assumeix Gemma Coma-Alabert, que, per cert, és l’artista resident d’aquesta edició del festival de Peralada.
La mezzo gironina i Ermonela Jaho, que fa el paper protagonista, just acaben de fer els respectius papers al Real de Madrid. I la soprano albanesa, també Madama Butterfly al Liceu fa quatre estius i amb molta experiència en aquest Puccini, diu que està encantada amb el muntatge de Rechi.
“Al final l’òpera va de sentiments humans. I la situació de desesperació que viu Cio-Cio-San i que fa que sorgeixi la força per sobreviure la trobem en situacions similars constantment. A Albània, el meu país, va arribar un moment que la vida va canviar per a la gent. Trobo paral·lelismes entre la meva vida i la de Butterfly, perquè igual com ella va a dormir amb l’esperança que Pinkerton torni mentre el món s’enfonsa al seu voltant, jo me n’anava a dormir amb el somni de ser cantant. I la gent em prenia per boja”.
El baríton malagueny Carlos Álvarez, ànima fidel al Liceu i a Peralada, canta el rol del cònsol Sharpless, l’amic que li ha de treure la castanyes del foc al protagonista Pinkerton (aquí el tenor Bryan Hymel). La Simfònica de Bilbao, dirigida per Dan Ettinger, i el Cor del Gran Teatre del Liceu, amb Conxita Garcia al capdavant, acompanyaran el repartiment. El muntatge escènic d’aquesta coproducció de Peralada i la Deutsche Oper Am Rhein el firma Alfons Flores.
Ermonela Jaho i Gemma Coma-Alabert protagonitzen el títol amb Bryan Hymel i Carlos Álvarez