Al telèfon amb el meu marit gihadista
Roger Bernat porta al Mercat de les Flors les xerrades gravades per la policia entre tres dones de Ceuta i els seus marits de l’EI
Roger Bernat torna a la càrrega. Amb polèmica inclosa. Després de representar-lo a Ancona, a Itàlia, alguns teatres han ajornat ara per ara les funcions de No se registran conversaciones de interés, el muntatge teatral que presenta entre avui i dissabte al Mercat de les Flors, dins del festival Grec. Un muntatge 100% Roger Bernat en què el públic és un participant actiu: quan entri a la sala se li repartiran uns auriculars en els quals pot triar en cada moment entre tres canals de so diferent, de manera que cap espectador no veurà –sentirà– exactament la mateixa obra.
Un muntatge en què el tema estrella és l’EI, l’Estat Islàmic, perquè de fet les dues actrius i una poeta que pugen a l’escena transmetran les converses telefòniques gravades per la policia espanyola durant un any a tres dones de Ceuta, els marits de les quals van morir a la terrible guerra de Síria.
Bernat (Barcelona, 1968) explica que va descobrir les converses llegint-ne quatre rèpliques en un diari. Estirant el fil, va aconseguir el sumari del cas... de 14.000 pàgines, encara que només mil eren de les converses de les dones amb els seus marits gihadistes; també n’hi havia amb amigues, germanes, cunyades... Unes xerrades telefòniques que arrenquen quan ells ja han marxat a combatre a Síria i que canvien radicalment al cap d’un mes, quan els tres homes se suïciden allà i la vida d’elles canvia profundament.
Dones joves que no treballen i tenen fills, que ignoren el que faran els seus marits –excepte una, que l’anima fins i tot, però a l’hora de la veritat té por que ho faci– i que tenen converses amoroses amb ells “amb tots els ets i uts que poden ser de culebrot però són interessants, com ho és sentir dues persones que no coneixes dir-se que s’estimen”. Dones que es converteixen alhora en esposes de màrtirs i en confidents de la policia, que fa que contactin amb els contactes dels seus marits per identificar-los, algun dels quals puja el to i diu que ja té ganes de veure-la sense vel.
Una dona, fins i tot, recorda Bernat, li diu a l’altra al cap de tres mesos de la mort del marit: “Soc famosa, saps? La gent al carrer ve a saludar-me, em diu coses”. “Ja no són dones corrents, tenen una història per explicar. I els passa el que ens passa a tots, que actuem segons el rol que socialment ens imposen”, raona el director, que explica que van intentar contactar-hi, però no han volgut parlar amb la seva companyia.
I com que li sembla “difícil i èticament qüestionable posarse a la pell d’una persona viva en escena”, i com que d’elles no en coneixen res més que aquestes converses, les aborden en escena des de tres perspectives diferents: “Una de les actrius es fica en el seu personatge, però la poeta només llegeix les escoltes transcrites, i la segona actriu reprodueix com un lloro la veu que sent als seus auriculars. No hi ha res més d’elles que el que van dir”.
Però sí que hi ha altres coses, que han causat la polèmica: hi ha diferents materials històrics sobre lluita armada i dones víctimes de situacions inesperades. Hi ha vídeos propagandístics de l’Estat Islàmic per començar “formalment molt rics i interessants de veure”, diu Bernat. “Els posem en comparació amb imatges de La batalla de Argel, de Gillo Pontecorvo, contraposem la lluita islamista feixista de l’EI amb una guerra d’alliberament, d’esquerres com la d’Algèria. M’agafo a la idea de Walter Benjamin que tot aixecament feixista ve d’una revolució absent, fallida, i que el de l’EI i Algèria ve de la mateixa situació de colonialisme en dues èpoques diferents.
Algú a Itàlia ha dit que donàvem suport a l’Estat Islàmic. Jo crec que un teatre és l’únic lloc on podem pensar l’impensable”, assenyala Bernat, i diu que, com Trump als Estats Units, l’EI parteix d’una gent que sent una injustícia social cap a la seva classe i que s’allista a una ideologia de fàcil consum. I, si mirem Trump, l’EI o els grups d’ultradreta que apareixen a Europa des de la posició evangèlica d’‘això és el mal i ens n’hem d’allunyar’, deixem en mal lloc la nostra capacitat d’anàlisi”, conclou.
Alguns teatres han ajornat a Itàlia les funcions de l’obra del creador català