El Brasil més africà
La banda brasilera torna amb el Grec, després del seu èxit a la Mercè de l’any passat
L’expansió de la programació musical del Festival Grec ha convertit l’escenari del Jamboree –que ofereix cada dia de l’any música en viu a la capital– en una altra de les agraïdes parades per a l’aficionat. Un aficionat que avui, per exemple, podrà constatar novament el caràcter heterogeni de l’oferta del festival i optar entre la proposta de música d’arrel actualitzada de Sanjosex i Carles Belda o la més exòtica temptació oferta en clau de música afrobrasilera per la formació Metá Metá.
Darrere d’aquest nom una mica insòlit es troba una proposta d’alt octanatge musical i creatiu –que en la darrera Mercè ja va arrasar–, que no té gaire a veure amb l’oferta arquetípica dels sons brasilers com a sinònims de la bossa nova o el tropicalisme, i sí en canvi amb el gloriós poder embriagador de la batucada o la samba. Des d’aquesta perspectiva sonora com a teló de fons, adquireix significat la complicitat que fa un temps va mostrar Tony Allen –un dels indiscutibles pares rítmics de l’afrobeat per la seva condició de bateria i director musical de la banda de Fela Kuti Africa 70– amb Metá Metá. De fet, va col·laborar en un parell de talls de Metal metal, àlbum que el trio de São Paulo va publicar fa tres anys. Segons la seva opinió, a més, la banda liderada per la vocalista Juçara Marçal cal considerar-la com a inventora de la nova escena musical brasilera, la intrínsecament lligada a les seves arrels africanes, encara que en els seus directes hi ha cabuda per a gairebé tot, incloent-hi el jazz més free.