Adeu a les tarimes

El Govern català i les universitats impulsen programes per consolidar la innovació docent

Aviat arribaran a la universitat els alumnes inquiets i curiosos, habituats a qüestionar. Estan acostumats a treballar per projectes, amb el professor al seu costat. S’han entrenat en el pensament crític, en el debat i la reflexió. Tenen iniciativa i autonomia i ganes d’aprendre. Són els estudiants que sortiran de les escoles innovadores. Quan arribin a la facultat, s’asseuran a les aules amb les files de cadires encarades a la tarima que ressalta l’autoritat del professor i... quantes classes magistrals passaran, quants power points cauran abans que descobreixin que a la universitat encara s’aprèn amb els colzes?

Naturalment això és una simple caricatura, però reflecteix la preocupació de l’Administració i de les universitats que ja van fer un pas endavant adaptant les seves titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior (el pla Bolonya), que va establir-ne els crèdits i va fomentar un aprenentatge actiu per part de l’alumne. “Internet ho ha canviat tot, però a la universitat continuem ensenyant amb mètodes medievals”, considera el catedràtic Josep-Eladi Baños, nou director del programa Margalida Comas i Camps, creat per incentivar la innovació universitària i que ahir va ser presentat pel secretari d’Universitats, Arcadi Navarro. “Som punters en investigació –va dir el secretari–, ara volem ser-ho en qualitat docent”.

Els governs de les universitats fa anys que han emprès programes de millora de la formació docent i incentiven metodologies noves mitjançant grups de treball, investigacions, premis i reconeixements. Malgrat els esforços, els centres admeten que no es pot parlar d’un moviment d’innovació als campus similar al que es desplega a les escoles de primària o secundària.

“Els professors innovadors són com Astèrix a les Gàl·lies”, va il·lustrar Baños, exvicerector de docència de la UPF i catedràtic de Ciències Experimentals de la Salut. Bolets aïllats. I els mètodes són encara qüestionats per part dels docents. Perquè, om es transmetrà el coneixement adquirit per la

humanitat a través dels temps ara dipositat a la universitat?, es demanen els crítics.

En tot cas, el programa neix amb el consens de totes les universitats catalanes, públiques i privades, que el passat 22 de juny van firmar l’acord al si del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), en què el Govern hi és present. “El nostre principal interès és compartir metodologies de qualitat ja validades en les diferents disciplines”, va assenyalar Maria Valdés, delegada de la rectora per a programació acadèmica i qualitat de la UAB, on fa anys que funcionen grups de professors innovadors col·laborant amb l’Institut de Ciències de l’Educació i que des del 2011 concedeix premis als projectes més rellevants en qualitat docent (quan la Generalitat va deixar de fer-ho). “Volem veure què fan els altres i adaptar-ho a les nostres aules”, va apuntar.

“L’evidència internacional formació del professorat universitari indica que serà difícil que es produeixin canvis i millores si les solucions venen d’experts aliens a la realitat de les facultats”, afirma José Luis Medina, delegat del rector per a aquests temes a la UB. Aquesta universitat implementarà un programa intern de validació docent pel qual es donarà suport als professors innovadors de qualsevol disciplina, se’ls encoratjarà a publicar la seva experiència en forma d’article en revistes pedagògiques d’alt impacte i se’ls animarà a assessorar els seus col·legues. Disposa d’un pressupost de 100.000 euros.

En canvi, el programa Margalida Comas i Camps s’engega sense concreció d’iniciatives (política d’incentivament del professorat, ajuts a la investigació pedagògica, requisits d’entrada en la carrera docent, obligatorietat de formació contínua...) ni pressupost. La partida econòmica s’establirà l’any vinent i anirà vinculada als pressupostos del 2018, segons Navarro. Fins aleshores, es definiran els acords. La idea és començar pels professors novells que vulguin cursar una carrera acadèmica.

“Per fer classes a la universitat només cal el doctorat i tenir 18 anys”, va ironitzar Baños, que estudiarà un acord amb tots els campus pel qual s’exigeixi formació per impartir docència (metodologies, gestió de conflictes a classe, tutories...). Però el punt crucial són els professors en actiu. L’envelliment de plantilles (l’edat mitjana a la UB és de 58 anys) no afavoreix els canvis ja que, com assenyala Baños, fa decennis que imparteixen les seves classes de la mateixa manera. A més, no reben incentius –reconeixement públic o econòmic– o recursos –formatius, tècnics o monetaris– per millorar la seva manera d’ensenyar. El Govern català i les universitats estudiaran incentius confiant que el canvi sigui sistèmic, prestigiat i... una qüestió de temps.

Els centres estudien un acord per exigir formació en noves metodologies als nous professors