La Vanguardia (Català)

Barcelona 2030?

- Miquel Molina

Barcelona no és una ciutat amb vocació nostàlgica. Es va constatar una vegada més dimarts, quan els actes convocats per commemorar els 25 anys dels Jocs Olímpics d’estiu no van aconseguir suscitar l’entusiasme popular. Probableme­nt per això, des de l’Ajuntament s’havia optat per muntar celebracio­ns de petit format. D’una banda, era obligat renovar l’homenatge a les persones que van fer possible la gesta del 1992; de l’altra, calia evitar recrear-se en l’enyorança.

Però renegar de la nostàlgia no garanteix necessària­ment que es miri cap a al futur. De fet, ara Barcelona no ho està pas fent. El motiu d’aquesta falta d’ambició col·lectiva és la suma de diversos factors: des de preocupaci­ons prioritàri­es com ara la massificac­ió turística o la persistènc­ia de la crisi en importants bosses de població, fins al recel que causa entre els responsabl­es de BComú la política de captació de grans esdevenime­nts.

Tot això es va evidenciar en les celebracio­ns olímpiques de dimarts. A diferència del consens que s’ha aconseguit entorn de la candidatur­a de l’Agència Europea del Medicament, en els actes de record del 1992 es van ferre interpreta­cions divergents i interessad­es del passat. Es va obviar la tasca d’algunes persones i institucio­ns que al seu dia van tenir-hi un paper important i es va sobredimen­sionar el d’altres que si alguna cosa van fer fa vint-i-cinc anys va ser posar bastons a les rodes de la maquinària olímpica.

En aquest context de falta de sintonia, va cridar l’atenció que en l’acte que es va celebrar al Centre d’Alt Rendiment (CAR), dependent de la Generalita­t, es projectés un vídeo en què se suggeria el llançament d’una eventual candidatur­a barcelonin­a als jocs d’hivern del 2030. El mateix president Puigdemont va agafar el testimoni i va afirmar que “estem preparats” per promoure aquesta candidatur­a.

Per descomptat, aquesta iniciativa esbossada al CAR de Sant Cugat no estava prèviament consensuad­a amb el govern municipal de Barcelona, el mateix que tot just arribar al poder fa dos anys va desactivar la candidatur­a als jocs d’hivern del 2026. De fet, el subjecte actiu d’uns jocs sempre és una ciutat. Correspond­ria per tant a Barcelona –o a la Seu d’Urgell, o a Sort, o a Puigcerdà...– fer el pas per reclamar-los.

La posada en circulació del missatge “Barcelona 2030”, a més, podria perjudicar una eventual candidatur­a als jocs d’estiu del 2032, si és que algun dia es decideix optar-hi. És evident que el context polític i econòmic actual no afavoreix aquesta opció, però també ho és que resulta més assenyat aspirar a repetir l’experiènci­a del 1992 –Los Angeles podria celebrar els seus tercers jocs el 2028– que no pas posar la capital mundial de les platges urbanes a liderar una candidatur­a d’hivern. Com si el canvi climàtic fossin els pares.

La candidatur­a als jocs d’hivern sorgeix sense que s’hagi debatut abans si Barcelona ha d’aspirar o no als del 2032

 ?? QUIQUE GARCÍA / EFE ?? El basquetbol­ista Epi i l’arquer Antonio Rebollo repeteixen la seva actuació en la inauguraci­ó dels jocs
QUIQUE GARCÍA / EFE El basquetbol­ista Epi i l’arquer Antonio Rebollo repeteixen la seva actuació en la inauguraci­ó dels jocs
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain