La tecnologia, objecte de debat a la Universitat d'Estiu d'Andorra
ELS REPTES I LES OPORTUNITATS QUE OFEREIXEN ELS CANVIS TECNOLÒGICS PROTAGONITZEN L'EDICIÓ D'ENGUANY
Fa més de tres dècades que el setembre, a Andorra, és sinònim de bones propostes acadèmiques. Mentre molts encara espremen els darrers dies de vacances, al Principat la rentrée sempre comença amb un plat fort, la Universitat d'Estiu d'Andorra. Aquesta cita, que ja va per la 34a edició,
cada any es dedica a un tema d'actualitat que s'analitza en profunditat i des de diversos angles.
Tecnologia i humanitat:
llums i ombres és el títol que s'ha triat enguany per a l'edició que tindrà lloc la primera setmana de setembre. Durant quatre dies, ponents de primera línia mundial miraran de treure l’entrellat d’aquesta suposada contradicció amb enfocaments que abasten diversos punts de vista i que donaran als assistents una visió com més holística possible. Així, doncs, disciplines tan diverses a priori com la física quàntica, la medicina, l’agricultura, l’educació o l’ètica seran alguns dels vessants estudiats en relació amb la temàtica principal. Es tracta d’un “programa molt extens que toca els diferents vessants” d’aquesta temàtica, amb la voluntat que els assistents puguin fer-se una idea el màxim d'objectiva possible, tal com va explicar el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, a la presentació de la cita.
ENTRADA LLIURE
Totes les conferències, que tindran lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, tindran entrada lliure, seran gratuïtes, es disposarà d’un servei d’in-
La cita començarà el 4 de setembre, es divideix en vuit conferències que tindran una durada total de vint hores i es podrà convalidar amb crèdits de lliure elecció
terpretació simultània. Per a les persones que ho desitgin i que assisteixin a un 80% de les conferències, s'atorgarà un certificat reconegut amb crèdits de lliure elecció per la Xarxa Vives d’Universitats. El programa es divideix en un total de vuit conferències que tindran una durada de vint hores.
El periodista i professor de Periodisme Internacional a la Universitat Catòlica de Lovaina Jean-Paul Marthoz serà el moderador de les jornades, que tenen un pressupost similar al d'anys anteriors, al voltant de 60.000 euros.
Aquest any, a més, es recordarà Juan Goytisolo, que va morir fa uns mesos i que havia participat activament en les trobades d'edicions anteriors.
CANVI SENSE PRECEDENTS
El punt de partida de tot el programa són els canvis tecnològics que han tingut lloc el darrer segle, i que han suposat una transformació sense precedents en la història de la humanitat. Des de les tècniques de producció industrial fins a l’entorn digital actual hi ha hagut un salt quantitatiu i qualitatiu incommensurable que ens afecta en tots els àmbits de la vida. Aquesta evolució ha estat tan sobtada que la humanitat s’hi ha vist immersa ràpidament i tot just comença a calibrar-ne les conseqüències.
Algunes de les preguntes que sorgeixen en relació amb aquesta transformació són la relació que hi ha entre ciència, tecnologia i societat; com es genera la tecnologia i com la fem servir fins que, en alguns casos, esdevé part de la nostra quotidianitat.
La setmana començarà amb un recorregut històric per contextualitzar la mutació que ha canviat el rumb de la humanitat aquest darrer segle. José Manuel Sánchez Ron, cate-
dràtic d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, en descriurà les diferents etapes.
Durant la setmana, es tractaran aquestes transformacions en diversos àmbits. Un és L'ús de les noves tecnologies en el món de l’educació, tema que analitzarà Marcel Lebrun, professor de Tecnologies de l’Educació i conseller pedagògic al Louvain Learning Lab de la Universitat Catòlica de Lovaina.
Per la seva banda, La tecnologia en la vida quotidiana (big
data) serà analitzada en detall per Núria Oliver, especialista en computació amb un doctorat pel Media Lab a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i directora de recerca en el Data Science, Vodafone.
SEGURETAT DIGITAL
No podia faltar al programa, tampoc, un dels temes que més preocupen tant governs com empreses d'àmbit mundial, la
seguretat. En aquest cas, Les noves tecnologies i la seguretat
global seran analitzades per Nicolas Arpegian, director científic del cicle Seguretat digital de l’Institut Nacional d'Estudis Superiors de Seguretat i Justícia (INHESJ). Tal com va destacar el titular d’Educació, aquesta és una de les conferències que abordaran una temàtica més destacada, tenint en compte l'amenaça cada vegada més greu dels atacs de hackers o de l’ús de les dades personals,
per exemple.
Molt més positives són les possibles aplicacions de la tecnologia en l'àmbit de la salut. Els avenços en el món de la medicina i les perspectives futures els analitzarà, precisament, un professional que ho viu des de dins, Bertalan Meskó, metge doctorat en genètica i professor a la Universitat de Semmelweis. Segons Jover, "un dels camps en què l'aplicació de la tecnologia ofereix més esperança".
Altres aplicacions en què la tecnologia està transformant el sector són les agràries. Olivier Le Gall, enginyer agrònom a l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA), parlarà de Les innovacions en l’àmbit de l’agronomia.
Una de les participacions que més criden l'atenció al programa d'aquest any és la de José Ignacio Latorre Sentís, catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de Barcelona, que explorarà l’àmbit que més ha sorprès els darrers decennis: la física quàntica. Tancarà la setmana Juan Antonio López Cerezo, catedràtic en Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat d’Oviedo, que guiarà el públic en una reflexió sobre els aspectes ètics de l’ús de la tecnologia.
Tot i que el volum d’assistents que s’espera és difícil de predir, segons els organitzadors, el ministre va remarcar que, tenint en compte el caràcter transversal de les jornades i que es tracta d’experts “del màxim nivell”, es preveu molta afluència de públic.
Enguany es recordarà Juan Goytisolo, que va participar en diverses edicions de la trobada i que va morir fa uns mesos