“La tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per assolir altres fites”

La Universitat d’Estiu d’Andorra d’enguany, la trenta-quatrena, ja, vol debatre al voltant de la temàtica de Tecnologia

i humanitat: llums i ombres. Com és habitual, la Universitat busca una reflexió transversal i profunda, aprofitant el ritme encara pausat propi de finals de l’estiu. La temàtica d’enguany és polièdrica i rica en matisos. Per aquest motiu, els conferenciants que hi participaran han estat escollits per tal d’ aportar ala reflexió aquesta necessària p l ur is disciplinari e tat. Per obrir el debat, i encara que la meva opinió no es pot comparar amb la d’aquests especialistes, sí que voldria fer un esbós de com es veu aquesta aparent dicotomia des del vessant de gestor públic i de polític. Crec que no cal esmerçar gaires esforços per lloar alguns vessants de la tecnologia que han permès, fins fa poc, avenços impensables en la nostra qualitat de vida, que podríem exemplificar en el camp de la medicina. Tampoc no és el meu objectiu debatre sobre com aquests avenços eixamplen encara més l’abisme entre les societats on, gràcies als seus recursos, la tecnologia és omnipresent o aquelles que per la seva situació econòmica se’n veuen privades. En l’àmbit més associat a la meva activitat política, els avenços tecnològics es fan visibles, sobretot, com a eines de comunicació. Podríem dir que la tecnologia és positiva pel fet que, com a receptors, cada cop estem més informats immediatament de tot el que s'esdevé, i així podem reaccionar de manera més dinàmica a les situacions que se’ns plantegen. Aquesta comunicació, sobretot via xarxes socials, també ens permet interaccionar més directament amb els ciutadans i els electors, escoltant els seus suggeriments i peticions, i podent donar resposta a les seves inquietuds. Cal matisar que aquests efectes positius són presents, sobretot, a escala petita, en realitats petites com la d’Andorra, o que podríem retrobar en el món local en altres llocs. En àmbits més amplis, aquests elements de comunicació directa perden la realitat, perquè sovint s'hi introdueixen intermediaris, responsables de filtrar i canalitzar els missatges. Malgrat això, no vull ser naïf, i vull recordar alguns dels elements més perniciosos que ha aportat la tecnologia en l’àmbit de la comunicació política. La multitud d’informacions que estan disponibles constantment al gestor públic, no sempre fidedignes, obliguen a exacerbar la prudència. Però, segurament, l’element més negatiu és l’exigència d’immediatesa en l’acció i la reacció polítiques. No tenim excusa de no estar informats i estem connectats constantment, així que s’exigeix una resposta immediata. Però aquesta exigència que possibilita la tecnologia és contradictòria amb la naturalesa humana, en què la reflexió exigeix uns tempos de maduració. És en aquest sentit que considero que la tecnologia en l’àmbit de la comunicació política prioritza el temps a la qualitat, la resposta impulsiva i superficial a la reflexió pausada i raonada. Un altre efecte perniciós està relacionat amb el volum ingent d’informació que està a disposició dels ciutadans. Amb tanta informació, triomfa la política del titular, que simplifica en excés i es perd les explicacions matisades que es corresponen més a la complexitat de la realitat. Els abusos en aquest camp tan sols poden ajudar posicions populistes que no necessiten llargues explicacions, o, més encertadament, a les quals no convé entrar en l’argumentació. Així, doncs, la tecnologia està i ha d'estar cada cop més present en la comunicació política, però mantenint els tempos propis de la humanitat. Hem de continuar sent conscients que la tecnologia no és una finalitat per si mateixa, sinó un mitjà per assolir altres fites.