"L' orografia d'Andorra amaga moltes meravelles naturals"
EN UNA EXCURSIÓ SENZILLA ES POT DESCOBRIR DES DE FLORA MEDITERRÀNIA EN COTES BAIXES FINS A FLORA AUTÒCTONA EN COTES ALPINES. UN MÓN DEL QUAL S'ESTÀ FENT CADA COP MÉS DIVULGACIÓ
Andorra sorprèn els visitants només arribar. En tot just 486 km2 d'extensió, es pot passar dels 800 metres d'altitud fins als gairebé 3.000 metres. De fet, té 65 cims de més de 2.500 metres. Un país amb una orografia així és un espectacle en els canvis d'estació. Els prats que la neu ha cobert mesos i mesos es cubreixen després de flors. Manel Niell, biòleg del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) d'Andorra, ens descobreix algunes de les excel·lències del patrimoni natural que embolcallen el Principat i ens dóna pistes per descobrir-les en passejades agradables i excursions durant aquestes vacances.
Andorra té un patrimoni natural excepcional. Per què?
La situació, a la part central dels Pirineus, la fa única. El Principat d'Andorra té una orografia molt diversa, gràcies a la disparitat de cotes. Per exemple, la flora que podem trobar a 800 metres és realment molt diferent de la que creix a 2.000 o 3.000 metres. El país contrasta per un clima mediterrani a les cotes més baixes i diversos microclimes i éssers vius a les zones més altes. D'aquesta manera, podríem dir que s'hi estableixen diversos ambients. Mentre que a uns 840 metres es poden trobar alzines, savines o boix, la flora varia a mesura que la cota de la muntanya puja.
Quines zones recomanaria per sortir d'excursió?
A la Solana d'Engordany o al camí de Sant Julià a Fontanera, es poden observar alzinars, pi roig, savina i boix. Als peus d'Andorra la Vella, al Rec de l'Obac, hi tenen una cita els amants dels arbres caducifolis, amb roures, til·lers i cirerers. En cotes més altes, com el coll d'Ordino, el Serrat, la vall de Sorteny o Soldeu El Tarter, es fa present el pi negre. També són inconfusibles els boscos de galeria al llarg del curs del riu, tal com proposa la ruta del Camí del Ferro, a la zona del Serrat. Els amants dels prats alpins tenen una cita a Ransol, sense obviar el llac de Pessons o el de Tristaina.
La grandalla té un gran significat per als andorrans.
Sí, la grandalla és característica d'Andorra i la flor nacional del país. Té una bellesa estel·lar. Amb ella, antigament, s'ornamentaven les esglésies, tot i que sense abusar-ne, per l'olor tan forta que fa. És una espècie bulbosa que creix als prats a la primavera. Encara que últimament ha minvat, perquè hi ha més construcció.
I la flor de la neu, coneguda com a edelweiss, es pot veure?
A Andorra no hi creix pas. Sí que hi ha una flor semblant que té un gran interès, i que creix a les geleres quan comença el desglaç. Tot i això, cada vegada n'hi ha menys exemplars, pel canvi climàtic. Quan les geleres o les congestes es redueixen abans per l'augment de les temperatures, els microorganismes, entre ells els fongs, també estan en perill d'extinció. Quina és la seva funció principal com a biòleg al Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya? És un organisme de l'Institut d'Estudis Andorrans que neix amb la voluntat de fer recerca en els temes que envolten la muntanya "La grandalla, considerada la flor nacional d'Andorra, creix als prats del país a la primavera" i que tenen un interès especial per al país: la biodiversitat, la neu i les allaus, la cartografia, la geologia, la geomorfologia, els riscos geològics, els recursos hídrics nivals, la climatologia, la flora i la fauna d'alta muntanya, les pastures... I es fa divulgació, difusió i educació dels resultats obtinguts.
Vostè també és coautor d'un llibre sobre remeis i plantes d'ús tradicionals del Pirineu.
Fa anys, la gent feia servir les plantes per satisfer les seves necessitats bàsiques. No només com a alimentació, sinó que algunes es feien servir amb finalitats curatives. Al llibre, escrit amb Antoni Agelet Anton, es fa una recopilació exhaustiva dels usos tradicionals i el saber popular de les plantes i els bolets de les terres andorranes. Tot això va ser possible gràcies a entrevistes amb la gent gran del país. S'hi descriuen 160 plantes i algunes espècies de bolets, gairebé tots amb un ús medicinal, però també recull informació d'usos alimentaris.
Com ara, per exemple?
Per cuinar, es feia servir la farigola, tant en infusió com per sopes. Es bullia, es colava i s'hi afegia pa morè i oli, era un gran antisèptic, sobretot per a problemes gàstrics. I per als constipats, xarop de pinya d'avet. Es col·locava una pinya verda, sense retirar-ne la resina, en un bol i es deixava macerar uns 40 dies amb sucre de canya. La resina es dissolia amb el sucre i s'obtenia un xarop molt aromàtic.