La gran inflació

El mercat treballa amb xifres mai vistes tant per cracs com per projectes

Fins ara només hi ha hagut tres jugadors en la història del futbol amb un cost que hagi vorejat o superat els 100 milions d’euros: Paul Pogba, Gareth Bale i Cristiano Ronaldo. I, tot i això, aquest estiu la inflació del futbol arriba fins al punt que esmentar aquesta quantitat o d’altres de molt superiors està a l’ordre del dia. 222 milions està disposat a invertir el PSG per saldar la clàusula de rescissió de Neymar, 180 (160 més 20 en variables) n’ha ofert el Madrid per Mbappe, un prometedor davanter de 18 anys, tot i que el Mònaco insisteix que no hi ha cap acord i que vol renovar-lo. Mentrestant, el Barça està negociant per Coutinho. El brasiler del Liverpool està disposat a venir al Camp Nou. Ara el més complex és obtenir el sí de l’equip britànic, que va taxar el seu futbolista en 100 milions, amb la qual cosa el Barça, encara que acabés pagant una quantitat que s’acostés als 80, estaria abordant una de les operacions més cares de la seva història.

Es parla dels tres dígits d’euros com fa molts anys es va començar a parlar de tres... però en pessetes. L’espiral inflacionista és general. No només afecta els jugadors de més renom o que apunten maneres. No és una qüestió únicament de davanters.

El Manchester City s’ha gastat la barbaritat de 138 milions en tres laterals (i més de 220 en el total dels seus reforços d’aquest mercat). 58 en Mendy, el defensa més car de sempre, 51 en Walker i 30 en Danilo, que al Madrid va tenir un rendiment molt fluix.

“Nosaltres no som responsables de la inflació. La gent diu que som nosaltres, però són tots els clubs. Jo voldria gastar menys diners, sobretot per l’interès del meu equip, però és el mercat el que ho marca. Espero que arribi un dia que pari aquesta espiral”, va argumentar ahir Josep Guardiola.

El debat està obert i hi participa, per descomptat, l’inefable José Mourinho. L’entrenador del Manchester United, amb el seu habitual punt de cinisme, va donar la seva opinió particular sobre el tema. “Sempre dic que el problema no és pagar molt pels jugadors que són capdavanters. No penso que el problema sigui pagar per Pogba, ni tornarse boig per Neymar. El problema és que alguns clubs estan pagant molt per jugadors que són modestos. Es parla de 30, 40 o 50 milions amb molta facilitat”, va afirmar Mourinho, que s’estava referint implícitament als fitxatges del City i també, per exemple, als 50 milions oferts per l’Everton per l’islandès Sigurdsson. L’equip de Ronald Koeman, que no seria dels grans, supera els 100 milions en reforços per a aquesta campanya.

De tota manera, no deixa de ser curiosa l’asseveració de Mourinho estant en un club que ha malgastat milions i milions amb contractacions que no han donat resultat en les últimes temporades. Això sí, segons Mourinho sí que val la pena desembutxacar 85 milions per Lukaku, un bon davanter però que tampoc no ha demostrat que estigui entre els millors del món. Com encara li queda molt per provar a Álvaro Morata, traspassat al Chelsea per 80. En el cas concret de la Premier League s’ajunta el poder dels magnats i els petrodòlars amb el suculent contracte televisiu, cosa que fa, com a l’NBA, que es disparin els preus de les mitjanies.

Un club una mica més prudent és el Bayern, que passa per ser un model de gestió empresarial. “No vull comprar un jugador per 150 o 200 milions, jo no vull participar en aquesta bogeria. És una cosa que rebutgem totalment per al Bayern. Els dirigents s’han de preguntar si tot això és raonable”, va clamar ahir el president del club bavarès, Uli Hoeness. La bombolla del futbol no para i el risc que esclati no es pot menystenir. Mentrestant, es van cantant els milions, com si fos la loteria.

Guardiola opina que el City no en té la culpa i Mourinho que la pega és pagar molt per jugadors modestos