Rajoy nega davant el jutge que conegués la caixa B del PP
El president al·lega que la seva tasca és política en una inèdita declaració judicial Les acusacions esgrimeixen els missatges de Bárcenas per acorralar-lo
La declaració de gairebé dues hores que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va prestar ahir a l’Audiència Nacional li va suposar un mal de queixal, però no tindrà cap transcendència processal. Rajoy es va aferrar a la naturalesa política dels càrrecs que ha ocupat al PP al llarg de tres dècades i a la seva falta de coneixement de la gestió econòmica de l’organització. Va assegurar que no va tenir mai notícia d’una suposada caixa B del partit i que no va cobrar mai cap diner negre, ni en efectiu ni en sobres. I quan un dels lletrats de l’acusació li va plantejar aquesta possibilitat alternativa –efectiu o sobres–, Rajoy es envalentir i li va etzibar: “[La seva pregunta] no és gaire brillant”.
El president, en definitiva, no va estar còmode en cap moment, encara que la seva compareixença fos com a testimoni. Això sí, sempre va fer l’efecte de sentir-se com el púgil d’envergadura a qui uns rivals d’escassa estatura física li llancen els guants sense aconseguir tocar-li la cara. L’hi van fregar, tot i això, quan van recórrer als missatges que, en forma d’SMS, Rajoy va enviar a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, el més esmentat ahir entre els absents, juntament amb el capitost de Gürtel, Francisco Correa, que tampoc no va assistir a la sessió.
Correa és a la presó, condemnat per les seves activitats a la branca valenciana de la seva xarxa de corrupció, però hauria pogut anar a la vista si ho hagués demanat. Bárcenas, al seu torn, continua en llibertat, després d’haver passat més de dos anys en presó preventiva. L’absència de tots dos va relaxar relativament l’ambient. Rajoy, al seu torn, no va declarar davant el tribunal, sinó situat a l’estrada, al costat dels magistrats, a prop de les defen- ses. L’Audiència Nacional –el president de la qual, José Ramón Navarro, el va saludar a la seva arribada– li va prometre que preservaria la seva imatge institucional, i ho va fer. La ubicació de Rajoy a la sala ja va motivar la primera protesta d’un lletrat de l’acusació, que ho va considerar un privilegi injustificat.
Acomodat a l’estrada, Rajoy va anar encaixant les preguntes de les acusacions, i en especial les del representant de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), amb indissimulat neguit. El president esperava cada intent d’andanada del lletrat d’aquest organisme, José Mariano Benítez de Lugo, mentre feia tamborinar els dits damunt la taula. Però l’acusador d’Adade –l’autor de la protesta per la ubicació del testimoni compareixent– va ser més insistent que incisiu, i no va aconseguir treure Rajoy del parapet que s’havia construït. “Va tenir coneixement de la comptabilitat extracomptable, com l’anomenen alguns, del PP?”, li va preguntar el lletrat. “Absolutament cap coneixement”, va ser la resposta. Per afegir: “La meva responsabilitat és política. L’important era que les dades es passessin al Tribunal de Comptes i que aquest els aprovés”. Rajoy sí que va admetre que diversos càrrecs al partit cobraven “un complement que es declarava a Hisenda” i que van deixar de percebre aquests ingressos quan van ocupar càrrecs al Govern central.
El lletrat de Bárcenas, Joaquín Ruiz de Infante, va interrompre en més d’una ocasió Benítez de Lugo. Li molestava que el seu col·lega d’Adade donés per descomptades circumstàncies que la defensa de Bárcenas no ha d’assumir per força. I amb això va contribuir a estendre a la sala una idea que va començar a arrelar fa temps, que l’extresorer del PP ja ha renunciat a clavar dentades a Rajoy i al seu antic partit. Parlar de pacte evident potser és excessiu, però hi ha motius per pensar que Bárcenas ha arribat a la conclusió que sortirà més ben parat si obre la mà i deixa caure a terra les pedres que li quedin al puny.
El lletrat Benítez de Lugo, al seu torn, estava imbuït del seu paper i va decidir no sortir per a res del carril previst. I va arribar a demanar al president del tribunal que reconvingués l’advocat de Bárcenas, “perquè pretén desestabilitzar-me amb les seves interrupcions”. Ángel Hurtado, el president, no estava per a enganxades d’estrada. “Vinga, vinga, que aquí hi ha més gent que vostès dos. Següent pregunta”, va ser la seva exhortació. El lletrat d’Adade va tornar a la càrrega. “I vostè va tenir notícia que alguns empresaris col·laboressin amb el partit?”, va preguntar. “Mai”, va respondre Rajoy.
El president va reiterar, com ja va dir al Congrés, que va ser ell qui, d’acord amb l’extresorer popular Álvaro Lapuerta, cap de Bárcenas, va decidir trencar amb les empreses de Correa. “Lapuerta em va dir que alguns proveïdors nostres utilitzaven el nom del partit en municipis de Madrid. Li vaig preguntar si feien res d’il·legal. Em va dir que no necessàriament, però que no li agradava. I vam deixar de contractar amb ells”. “Però van continuar actuant a València”, va ser la repregunta. “Jo no puc controlar el que passa en els 8.000 municipis d’Espanya”, va ser la via d’escapada triada com a resposta.
A poc a poc, Rajoy es va anar animant. S’adonava que en tenia prou amb el seu joc de cames dialèctic per quedar lluny de l’abast de les acusacions. Per un moment, devia creure’s a la tribuna d’oradors del Congrés, i va començar a deixar anar pentinades. “Correa va dir que deixava el seu cotxe al pàrquing de la seu del PP i que anava per les dependències del partit com a cal sogre”, va tornar a la càrrega Benítez de Lugo. “Escolti, jo era vicesecretari general i no m’ocupava dels cotxes”, es va escapolir Rajoy. “I vostè va saber que a Génova es van fer unes obres pagades amb diner negre?”, va ser una altra pregunta. “Bé, jo anava pel partit i veia que hi havia per allà uns operaris”, va ser la resposta. “Però Correa ha dit que va aportar mil milions al PP”, va tornar a ser una altra pregunta. Aquí Rajoy ja va reprimir el riure. Fins que va creure que havia arribat el moment d’establir conclusions. “Miri –va dir–, les coses són com són i de vegades no són com ens agradaria que fossin”.
De sobte, el so va fallar i la megafonia va deixar de funcionar. Moments de desconcert. Funcionaris al galop per la sala. Explicacions al president. Expressions de preocupació, que deien: amb la que hem organitzat, a veure si ara quedarem malament per això. Cinc minuts de descans. Rajoy abandona la sala. El porten a una saleta adjunta. Allà devia parlar amb els seus assessors, perquè va tornar canviat. Molt més relaxat, sense tantes ganes de baralla, i tenint més ben assumit el seu paper de testimoni.
Li convenia, perquè ara venia un os més dur de rosegar. El dels seus
“No m’he ocupat mai de cap qüestió de comptabilitat”, diu el cap del Govern central
“Vaig veure els papers de Bárcenas als mitjans i que el que deien de mi era fals”
“Li vaig dir a Bárcenas: ‘Fem el que podem’, però no vam fer res”’
“No sé com es van pagar les obres a Génova; només vaig veure que hi havia operaris”
missatges de suport a Bárcenas, quan l’extresorer ja era un imputat sospitós de corrupció, amb el seu compte de 48 milions d’euros a Suïssa llançant esclats d’or en la llarga nit de la crisi econòmica. “Se li va queixar Bárcenas de Cospedal?”, el va rebre el combatiu Benítez de Lugo. “En absolut”, va dir Rajoy, convertit a la parquedat. “Coneixia Crespo i el Bigotes?”, tots dos de la xarxa Gürtel. “A Crespo, del PP de Galícia, on va ser secretari d’organització. Com tanta altra gent. I, al Bigotes, de veure’l en algun acte”, va respondre el testimoni. Els penals, aturats, o a la grada.
Amb els SMS, Rajoy en va sortir més mal parat. Al Congrés ja va dir a Pablo Iglesias que, amb el temps, havia après a utilitzar-los més bé. Ahir, a la vista, li van tornar a preguntar pel missatge que deia: “Luis, sigues fort. Fem el que podem”. “Què vol dir, això?”. “Doncs això, que fem el que podem, però res que pogués perjudicar cap procés”, va respondre. I va afegir: “No vam fer res, ni tan sols li vaig trucar l’endemà”, com li prometia en el missatge.
Rajoy va dir en un acte a Génova, després de la seva compareixença, que estava “content” amb la seva declaració. “Al PP –va afegir– hi ha hagut els seus problemes i les seves històries, com n’hi ha hagut, i molts, en altres forces polítiques. Però estem decidits a combatre la corrupció”. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va dir que Rajoy va declarar amb “naturalitat” i “serenitat”, i que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, líders del PSOE i Podem, respectivament, només es desperten quan es parla de corrupció. Sánchez va demanar ahir la dimissió de Rajoy, i Iglesias, que comparegui amb urgència al Congrés.
Ahir també va declarar el president del Senat, Pío García Escudero, que va presidir el PP de Madrid. Com Rajoy, va dir que no s’ocupava de les qüestions econòmiques. Hi havia consigna? García Escudero va aplicar, més aviat, el manual Rajoy de dret processal.